muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
17°

El PSM té la paraula

La decisió del PSM de no participar amb UM a les eleccions generals properes ha provocat que es deixassin sentir un fotimer de veus irades, perquè, amb aquesta negativa, s'esvaeix la possibilitat de disposar, a curt termini, d'un diputat nacionalista a Madrid. Per aquest motiu, podem afirmar que, aquesta setmana, el nom de Mateu Morro ha anat en boca de tothom. Si més no, tant o més que el de la regidora conservadora María José Frau, encara que ambdós hagin accedit a la popularitat per motius ben diversos. Així de clar: la senyora Frau es dedica a la política municipal per tenir ulleres gratuïtes. Morro, en canvi, lidera el PSM perquè aspira a consolidar, a Mallorca, una alternativa nacionalista d'esquerres. A vegades, les aspiracions excessivament elevades, com són les que manté el senyor Morro, provoquen situacions enutjoses, per no dir de viabilitat impossible. Si Morro tingués aspiracions més casolanes, en la línia de les de la senyora Frau, i estigués a la política per a aconseguir unes mitges soles de franc o, fins i tot, unes sabates noves, ja aniria més lluent de peus que «en Joan quan va arribar», i al carrer es donaria per fet l'acord PSM-UM. Aleshores gent tan preuada com dona Maria Antònia i el senyor Antoni Mir, podrien dormir tranquils a l'espera del mes de març. En deim els motius? La senyora, perquè rapinyaria "amb ungles de lleona, més que de moixa" els turmells mòrbids de Jaume Matas, en tenir l'oportunitat de disputar-li un escó al parlament espanyol, cal dir que amb moltes possibilitats d'èxit. D'altra banda, li agradaria d'allò més, a la senyora, veure com pren cos la seva teoria, segons la qual tots els projectes nacionalistes s'enforteixen a l'aixopluc de la dreta. I em direu, per què el senyor Antoni Mir veuria amb bons ulls el pacte esmentat? No ho sé amb certesa, però m'ho imagín. El Molt Honorable President de l'OCB és un ciutadà sense filiació política coneguda, amb una capacitat de convocatòria social notable i amb una influència absoluta sobre el col·lectiu sociocultural més sòlid de l'arxipèlag. Així que digau-me, quins altres mèrits pot reunir un representant de consens per a superar els seus? El fet que Mir s'hagi sotmès a un règim draconià els mesos darrers, fins al punt de perdre vint quilos, alimenta les especulacions que es fan sobre la seva designació com a representant nacionalista al parlament espanyol. Al cap i a la fi, ningú del seu predicament no fa una hora de gimnàstica diària per anar a lluir la musculatura a la revetla de s'Hort des Ca "amb tots els meus respectes per a la bona gent d'aquesta barriada", sinó per causar sensació a Madrid, al costat dels diputats de CIU. Per entendre'ns, el pastís nacionalista està fet, sols falta el forner que l'enforni. I és palès que Mateu Morro no està disposat a col·laborar-hi. Possiblement opina que el PSM ha d'enfortir el seu component ideològic en el testimonialisme, encara que, el mes de març proper, corri el risc de patir un revés electoral molt seriós. En qualsevol cas, tenen raó les bases del PSM quan responen a l'afluència de crítiques, dient que les decisions del partit són cosa seva i no dels externs. Respectem-los idò. Si més no, perquè estam en deute amb ells. La influència del PSM a la política mallorquina, des de la transició fins ara mateix, ha estat més decisiva que allò que donen a entendre les diverses convocatòries electorals. Sense la seva presència constant a la vida pública i a les institucions, les nostres senyes d'identitat col·lectives serien encara més tènues, les Illes Balears s'haurien convertit en una mena de Puerto Rico i tots els senyors que es guanyen les sopes a gust en el parlament autonòmic, vendrien crema de coco i ametles garapinyades a la platja de s'Arenal. Això no obstant, la gent del PSM ha d'entendre que el nacionalisme d'esquerres i de dretes corri a resar al Sant Crist de la Sang quan la seva executiva es disposa a obsequiar el Partit Popular amb un diputat, sobretot després de contemplar, atònit, com Morro i Sampol asseien Manolo Cámara al senat, enlloc de Sebastià Serra. Els regals, en política, no sols no s'agraeixen, sinó que duen a la tomba a qui les fa. Cal que ho tengui en compte l'esquerra nacionalista, si vol explicar-se el tracte exquisit que li dispensa la dreta. Darrerament, els conservadors han demostrat un remarcable interès a preservar la puresa ideològica del PSM, de manera que estarien disposats a sufragar-li un seminari sobre marxisme a Cura. És un dir, no en faltaria d'altre, però que em serveix per a remarcar quins són els interessos dels conservadors. Fins i tot un dels ideòlegs que varen dissenyar l'aterratge, per a aquesta legislatura, de Jaume Matas al Consolat de la Mar "aterratge luctuós, d'altra banda, que va tenir lloc el 13-J. L'expresident va aterrar de cara, amb conseqüències desastroses per a la seva integritat física: dents capolades, nas com el d'en Titoi après"combat i blaus múltiples", aquest estrateg dic, teoritza sobre socialisme i qüestió nacional des d'un diari que no és aquest que vostès tenen a les mans. És clar que disposa de tot el temps del món per a parlar d'això i d'allò, perquè els resultats electorals el deixaren sense feina.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris