nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
16°

Males notícies

Dijous, 21 d'octubre. Un vell amic em ve a veure a la feina. M'explica que la seva vida ha tancat un cicle, i que ara torna a viure a l'octubre de 1995. Fa massa dies que somia una mateixa persona, diu, em demana que l'ajudi a trobar el telèfon d'aquesta persona (que viu actualment en un país llunyà) a través d'Internet. No ens en sortim: a les Europages de la xarxa només poden consultar telèfons d'empreses, mai de particulars. El meu amic haurà de continuar somiant gratuïtament, sense cap fruit. Li sap greu no trobar allò que cerca, però no es desespera: m'exposa una certa teoria sobre conjuncions còsmiques de fets i circumstàncies, i se'n va. No ho diu de per riure, tot això, i jo no ric.

Divendres, 22 d'ctubre. M'aixec malalt. Tinc vòmits, marejos, una mica de febre. Em tremolen les cames, tinc calfreds. Em sent cansadíssim, exhaust, esgotat. És una mica de grip (ara n'hi ha una passa), combinat amb els efectes d'aquesta cosa ridícula que es diu estrès. No em queda més remei que suspendre cites i compromisos i ficar-me dins el llit. Dorm tot el dia, sense gairebé cap interrupció. En algun moment m'aixec per ingerir alguna cosa (pa torrat amb poma, infusions, xarops); aleshores sona el telèfon i m'arriben històries tristes sobre persones que conec. Deu ser la tardor, em diu el meu cervell lentíssim, deu ser la fi de mil·lenni. Voldria saber de què parlarà tothom quan hagi passat la puta fi de mil·lenni. Mentre seguesc dormint, un altre amic meu, excel·lent guitarrista, grava una cinta amb una mostra del seu treball. Vindrà a fer-me-la escoltar a les tres de la matinada, molt excitat. La cinta és molt bona, però jo me n'he de tornar a dormir. De vegades sembla com si la noció de la causa i efecte hagués saltat pels aires.

Dissabte, 23 d'octubre. Estic millor. Llegesc una entrevista amb Michel Houellebecq en el Babelia. Houellebecq rima amb Dirrieusecq: en lloc de fer com espanyols i italians, que fan promocions en packs de sis o dotze, els editors francesos més espavilats llencen cada dos o tres anys, concentrant-hi tota l'atenció, un sol autor, un d'aquests que encara saben fer el paper dels antics practicants dels morceanux de brevure. Amb tot, Les partícules elementals no és un llibre dolent, però tampoc no és un llibre. A Houellebecq, els benpensants el titllen de feixista. Ell respon que això és a causa que ell és un portador de males notícies, i que ja se sap que als missatgers amb noves dolentes se'ls talla el cap. Mentrestant, Houellebecq ven exemplars de la seva novel·la per centenars de milers. En fi. Aquesta nit aniré al Palau de la Música per assistir a un concert d'Arab Strap i Tindersticjs, dues formacions que venen nostàlgia i melodrama en grans quantitats. La tristesa ven, i també ven l'alegria. No hi ha solució de continuïtat. D'altres s'entretenen analitzant els últims resultats electorals. Deu ser la tardor, o no. Intent posar ordre a les meves notes.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris