nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

La difícil tasca de l'oposició

En política, com per tot, et trobes amb gent que et cau bé i altra que no pots veure ni en pintura. Una de les persones (perquè n'hi havia més d'una) que em mereixien tots els respectes dins el Grup Municipal del PP a Cort era en Francesc Fiol. Alguna vegada li va tocar fer la feina bruta, per exemple per salvar el batle Fageda del desastre econòmic a base d'encolomar el cementeri de Bon Sossec als ciutadans de Palma, però fins i tot això ho va fer amb certa dignitat. Després se'l varen llevar de damunt fent-lo conseller d'Hisenda en el Govern nonat de Cristòfol Soler, i després, consumada la traïció de Jaume Matas, va passar a esser Conseller de Sanitat. Ara, un cop el PP ha perdut les eleccions, és un digne Diputat de l'oposició, i per tant exerceix la seva funció de criticar el Govern. I aquí és on es veu que l'aprenentatge li està resultant més difícil. Reconec, i ho sé per experiència de molts d'anys, que la tasca d'oposició és molt difícil. Gairebé mai no es tenen els elements de judici suficients per calibrar l'acció de govern, senzillament perquè és impossible que l'oposició tengui el mateix nivell d'informació que el Govern; sempre es té la temptació de demanar la lluna, quan la prudència més elemental aconsellaria no plantejar allò que tu mateix no faries estant en el Govern; i com que en definitiva fas els teus plantejaments sense poder-los contrastar empíricament, algunes vegades fins i tot pots acabar magnificant qualsevol fotesa de la gestió de govern, equiparant-la en la teva crítica a les accions més transcendentals. Com és lògic, aquest és el camí més curt per acabar fent el ridícul. Amagar la manca d'informació fent un exercici d'imaginació sobre quimèriques disputes internes per culpa d'una setmana més o manco en la tramitació d'una llei, ja són ganes de perdre el temps. Criticar una actuació dirigida a netejar el tema dels interins suposa, fins i tot en el cas hipotètic que s'hagués errat en algun cas concret la via reglamentària, desconèixer la unànime aprovació que mereix a l'opinió pública l'intent de rompre la xarxa d'amiguismes, nepotismes i enxufismes que havia teixit el PP en els seus setze anys de govern. I voler atribuir no sé quines maquiavèliques intencions al fet que el President Antich, ben igual que uns quants altres Presidents de Comunitats Autònomes, no assistís a la desfilada militar del 12 d'octubre a Madrid, no és més que anar a cercar Na Maria per sa cuina. Sincerament, com a ciutadà d'a peu recomanaria a l'amic Francesc Fiol que posi més esment a fer la tasca d'oposició. Certament el Govern de Progrés ha entrat amb bon peu, està donant una bona imatge, i jo comprenc que això posi nerviosos els senyors del PP. Però que pensin que els ciutadans tenim dret a tenir no sols un bon Govern, sinó també una bona oposició.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris