muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
14°

Gernika

Mesos enrere, en passar per Gernika, algú em recordà, amb veu reverencial, que, un dia de primavera del trenta-set, els avions alemanys descarregaren el ventre de bombes sobre el mercat. I jo ho tenia present, és clar. No feia falta que m'ho recordassin, perquè la majoria de gent de la meva generació va créixer amb el nom de Gernika als llavis i el record d'aquell fet ignominiós al cor. De joves, a penes respiràrem sota la bota de Franco, i aquesta opressió miserable va fer que fins i tot els més indiferents, en realitzar, més envant, balanç del passat propi, prenguessin consciència que ens havien espoliat els dies millors de la vida. Tanmateix, però, disposàrem d'un sistema moral, pastat amb veritats rotundes, que ens permetia ésser feliços pel fet de compartir l'idealisme dels justos. La dignitat era patrimoni dels demòcrates, dels esquerrans i dels carlins (que aleshores eren a l'esquerra de Marx). Per a exemple, creients i agnòstics, teníem una facilitat absoluta per a distingir el bé del mal, així que triàvem una o altra opció sense defugir-ne les conseqüències que se'n derivaven. El posicionament ideològic implicava l'assumpció d'unes actituds ètiques i estètiques que els uns i els altres procuraven que no es contaminassin. A partir d'uns plantejaments bàsicament honests, encara que una mica macarrònics, d'allò que va significar la Guerra Civil, col·locàrem Gernika entre les nostres icones predilectes. Picasso va contribuir-hi força. El bombardeig de Gernika va ésser una ferida oberta que ens recordava, en carn viva, la barbàrie nazi, i ens refermava en el convenciment que els sentiments més negatius eren patrimoni exclusiu del nazisme o de les ideologies pseudonazis. Passats els anys, encara ens queda un respecte reverencial pel Gernika, cosa del tot comprensible. Per part meva, per res del món no voldria perdre l'espurna d'indignació que em provocà aquell bombardeig; perquè si en anomenar-me Gernika sentís indiferència, m'adonaria que ja he mort i que ningú no s'ha pres la molèstia d'enterrar-me. Altra cosa és que el rebuig dels fets d'armes sols tengui el referent de la Guerra Civil o de la Mundial. Altre temps és possible que fos així, ara ja no. És cert, que Franco, Hitler i Mussolini ens havien posat el llistó de la crueltat força alt, de manera que ens permetien distingir els bons dels dolents amb claredat meridiana. Actualment, en canvi, tenim la certesa que hi ha bons i dolents, com sempre, però que pertot arreu predomina la gent mesclada. Els russos han bombardejat Grozni. Concretament l'hospital maternal i el mercat "a les quatre i busques de l'horabaixa: a la mateixa hora que els alemanys bombardejaren Gernika", i han causat prop d'un centenar de morts. És a dir, que els avions d'un país amb parlament elegit per sufragi universal, acaben de calcar una de les accions bèl·liques més repudiades de l'exèrcit hitlerià. Amb un altre agreujant, és molt probable que els militars que els pilotaven haguessin realitzat els primers estudis quan el comunisme era vigent a Rússia, i els llibres d'història contemporània feien una referència a l'èpica espanyola del trenta-sis. Coneixen Gernika "la Gernika bombardejada, la Gernika literaturitzada", cosa que fa més esfereïdora la seva acció. En realitat, i contràriament a allò que àmplies majories pensaven, el llistó de la crueltat és a l'abast de qualsevol. I sempre hi ha cretins disposats a saltar-se'l. Voldria saber com se les enginyarà el professorat que explica història aquí mateix, per a parlar de Gernika i ignorar Grozni sense fer-se un embull amb el rerefons ideològic que ha inspirat les dues matances. Sens dubte algú adduirà que a Gernika els morts sumaren molts de centenars; però les xifres més modestes de Grozni, no ens han de fer oblidar que el tret comú d'ambdós bombardejos rau en la voluntat de matar gent indefensa. Quanta més, millor.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris