algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
16°

D'Hondt

Les eleccions al Parlament del Principat de Catalunya han resultat un escenari apassionant per als analistes polítics ja que han permès de fer tota casta d'apreciacions, valoracions, pronòstics i cabòries. Tant abans com després que els ciutadans emetessin el seu veredicte.

Som poc aficionat a les cabòries i entre les múltiples ocupacions que acumul no hi ha la d'analista polític, però sí que m'agradaria, ja que se'm permet, ficar-hi cullerada i dir-hi la meva.

En realitat només volia comentar algunes qüestions i tòpics, que em sembla que han passat massa desapercebudes i que mereixien algun comentari més per als observadors professionals.

La primera que em crida l'atenció és l'obsessió i el paternalisme amb què intenten manejar el mal anomenat vot immigrant el PP i el PSOE. Pens que avui, ja no es pot parlar de vot immigrant, almenys si es parla de gent que va arribar al nostre país procedent d'Andalusia i altres zones d'Espanya o de Galícia fa més de trenta anys (és a dir, que hi duen més temps que jo).

La segona (i molt lligada amb la primera) és el fet que els partits abans esmentats, mantenen que a major participació, més vots per a ells. Ja comença a ser hora que es digui alt i clar que això és mentida. Ho hem vist a les darreres eleccions principatines i ho vérem més clarament a les eleccions basques.

Una altra de les qüestions que em crida l'atenció és la proporcionalitat gairebé matemàtica que es dóna entre els resultats dels partits polítics i els pressuposts invertits en la campanya electoral. És a dir, perquè ens entenguem, el partit que es gasta (que es pot gastar) més pasta és el més votat, i així successivament. Estaríem, doncs, davant un escenari en el qual no guanya les eleccions qui té el «millor» missatge, sinó qui el pot vendre millor?

Això a la passada legislatura s'hauria pogut evitar, ja que l'aleshores diputat d'ERC a les Corts, va proposar que totes les organitzacions polítiques que concorreguessin a unes eleccions ho fessin en les mateixes condicions (és a dir, que es limitàs la propaganda electoral, tots els partits gaudissin dels mateixos espais públics...).

Finalment, un altre dels tòpics molt habituals quan es parla d'eleccions, és criticar la llei D'Hondt. Tothom s'hi sent perjudicat i molts dels fracassos dels partits i coalicins són atribuïts a l'arxifamosa però al mateix temps tan desconeguda llei d'Hondt. El primer que cal dir al respecte és que el senyor V. d'Hondt era un professor de matemàtiques belga, que proposà un sistema matemàtic per tal de facilitar el repartiment d'escons en les eleccions i que aquest sigui el més proporcional possible. Un sistema matemàtic pràcticament impecable. Cal dir doncs que el problema no és la llei d'Hondt, sinó la llei electoral. Allò que fa que, per exemple, un diputat s'aconsegueixi amb uns 800 vots a Formentera i amb 17.000 a Mallorca, no és la llei d'Hondt, sinó el criteri del legislador a l'hora de redactar la llei electoral. Per tant deixem de vilipendiar la llei d'Hondt i parlem de la llei electoral.

Segur que al tal d'Hondt li hauria valgut més fer-se àrbitre de futbol.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris