cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

Rissaga

El port de Sóller ha viscut aquest estiu per dues voltes un estran y fenomen meteorològic. La rissaga. Amb una rissaga el nivell del mas oscil·la per damunt del seu nivell habitual, pot pujar fins quasi dos metres, com succeeix amb una certa freqüència al port de Ciutadella. A Mallorca no són tan habituals, els vells del port en recorden una de fa vint anys. Per contra a l'Adriàtic, recordeu les famoses marees de Venècia que inunden la plaça de Sant Marc, és un fenomes més habitual.

Les rissages de Sóller han fet mal bé les instal·lacions de tres restaurants de la platja d'en Repic amb les inundacions que han malbarat més d'un aparell elèctric, Es Recó i Marivent són alguns dels seus noms. D'aquests fets n'ha donat testimoni la premsa, a més de referir a la necessària col·laboració del cos de bombers per treure l'excés d'aigua dels dits establiments.

Sembla que els meteoròlegs no entenen encara amb precisió el fenomen, però segons paraules de Miquel Ballester més queen la part és en els canvis sobtats de la pressió atmosfèrica que cal cercar les raons del fet. Si no he entès malament les paraules del físic i músic Ballester seria com un cop de maça (la pressió atmosfèrica) sobre el tambor (la mar) que faria dilatar la mar més enllà dels seus límits habituals. Tal com els cercles que veiem quan una pedra cau en un estany...

Jo vaig ésser testimoni de les dues rissagues, especialment de la segona. El primer que cal dir és que la natura sempre ens marca als humans el seu poder, dins aquesta escenografia t erratrèmols, erupcions volcànics, pluges torrencials, tifons, cap de fibló etc. Deixen en ridícul als nostres avions enlairant-se. L'energia que es dissipa és impressionant. I la violència dels elements pròpia del més excitat romanticisme. Però no així les rissagues.

El dia de la primera rissaga erael dia anterior a l'eclipsi, a tall d'horabaixa els banyistes tingueren que fugir d'una platja que desapareixia mentre l'aigua entrava plàcida dins els torrents, suaument l'aigua semblava vessar. Torn a repetir suaument, es dilatava. Als pocs minuts tornava al nivell natural, i aleshores les aigües de la torrentera cantaven amb bramuls de feta. I així fins a la propera dilatació.

El dia de la segona rissaga, entre les 18 i 20 h. vaig contar unes vint oscil·lacions, quatre d'elles més fortes, sempre amb aquella placidesa desconcertant. No havia ni una ona a la mar plana i líqueda que s'expandia fins vessar aigua sobre els mollets on atraquen les barque,s omplint la seva superfície amb arena i algues. Era fàcilment observable quan tapava els molls i fins tot cobria els bancs de pedra que hi ha sobre aquests per a descans dels vianants. Però era suau la persistent manera de fer.

Si una ventada remou les fulles seques amb passions properes als límits que Byron canta, aquesta aigua que mulla terra ignota de manera dolça ens parla més de les passions essencials que Goethe també ens conta. La Mediterrània un cop mésamaga secretes blavors que el mar del Nord de Heine no pot comprendre.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris