nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
16°

Eleccions catalanes

Els resultats de les eleccions catalanes d'octubre de 1999 donaran peu a múltiples interpretacions i lectures. No és un fet gaire habitual que un mateix candidat guanyi sis convocatòries consecutives. La personalitat, pensament i lideratge de Jordi Pujol han marcat de manera determinant la política catalana de la transició ençà. La modernització i el progrés econòmic i social juntament amb l'afirmació i defensa de la identitat catalana han estat els elements d'un còctel que ha possibilitat la victòria d'aquest moviment anomenat Convergència i Unió. Certament les coses canvien, el resultat socialista, guanyador en nombre de vots però no en escons, i el necessari debat succesori dins Convergència són esdeveniments que marquen una diferència substancial amb l'època anterior. El president Pujol continua dominant la Catalunya endins, els resultats dels pobles i ciutats on les arrels catalanes es mantenen més vives no deixen lloc al dubte, els percentatges són aclaparadorament favorables al nacionalisme, tant al moderat com a l'independentista. Tot i això, el decliu urbà i metropolità és preocupant, els fonaments són forts però cal ser potents també a les comarques més densament poblades; aquest és el repte del nacionalisme convergent. Per la seva banda, el Partit Popular obté uns resultats molt esquifits, ni la bonança econòmica, ni el ministre portaveu, ni el català a la intimitat, impedeixen una derrota sense discussió que, a nivell estatal es concreta en una més que impossible majoria absoluta amb un resultat tan pobre a Catalunya. La majoria suficient no surt matemàticament, si al Principat i Andalusia no s'obtenen uns resultats percentualment destacats. És evident, que els socialistes mostren una fidelitat electoral, amagada per les enquestes, digna de ser tinguda en compte. En aquest panorama es configura com a força decisiva Esquerra Republicana, si aquest partit arriba a un pacte amb CiU; i a això s'hi afegeix la necessitat del partit estatal d'arribar a un acord amb els nacionalistes sense estat, ja tendrem la Seu plena d'ous. És a dir, si la hipòtesi es produís, la Declaració de Barcelona es veuria potenciada, el canvi de model seria condició necessària per l'estabilitat madrilenya, i s'obriria el meló de la plurinacionalitat. Tot plegat, es concreta en dues lliçons bàsiques pel nacionalisme balear. En primer lloc, que no hem acomplert la fase de ser forts al rerepaís, moltes vegades ens obsessionam amb Palma i Calvià, i no prioritzem el nostre feu natural que és la Part Forana i Menorca. En segon lloc, no ens interessa la transformació del model, ens condemnam a romandre al marge, sense veu a Madrid per defensar els interessos d'aquesta terra. Potser la pregunta que molta gent es farà és si els vots perduts per CiU són fruit del cansament i manca d'il·lusió que provoca tant de temps al poder o si és fruit d'una pèrdua de trempera del nacionalisme, o totes dues a l'hora. Sigui com sigui, el projecte ideològic de transformació de la realitat mononacional d'Espanya continua essent vigent i irrenunciable; si aquesta fita es veu retallada per un pacte polític, el desencís dels simpatitzants serà manifest; si s'aconsegueix ser fort a Catalunya es poden rompre estructures a Espanya, i així segurament l'engrescament tornarà, i encara que no tornàs almanco s'hauria estat coherent amb la ideologia que es diu defensar. A Catalunya poden no canviar gaire les coses a curt termini, si bé el postpujolisme és un debat que s'ha d'obrir. A Espanya la necessària participació dels nacionalistes perifèrics (sic) en el govern sembla inevitable, bo serà que aquesta participació es condicioni a quotes molt més elevades i visibles d'autogovern i de reconeixement institucional, la lectura plurinacional de la constitució esdevé un objectiu cabdal. Ara que si així fos, no tenint les Balears possibilitat de gaudir d'aquesta participació: no podria ser dolent per a nosaltres que s'obrís aquest procés? Que contestin els contraris a la coalició.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris