cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 19°
22°

El «nou» PSM

Sovint s'ha reclamat del PSM aquests darrers temps, per exemple des d'aquesta mateixa columna en no poques ocasions, que calia que adoptàs una decisió que confirmàs la línia estratègica que pareixia seguir des del 1994 i que durant els darrers anys era contínuament posada com exemple per la direcció: moderació, pragmatisme i, sobretot, compartir un objectiu que sobrepassava el mateix partit, com era eixamplar el nacionalisme per acabar amb el bipartidisme a les eleccions generals a Balears, i desallotjar el PP del Govern autonòmic. Fins al passat estiu cap actuació o manifestació dels dirigents del PSM rectificava aquesta aparent aposta. Davant això, l'única anàlisi possible era que el PSM optaria per anar amb UM a les generals, després d'haver aconseguit l'èxit compartit d'acabar amb l'hegemonia del PP. Però l'estiu passat s'imposà en el PSM una nova orientació. La decisió d'ara, ja pràcticament segura a l'espera de l'aprovació pel Consell Polític, de no pactar amb UM, suposa sancionar aquesta nova línia que és, implícitament, reconvertir els objectius estratègics del partit. Aquest «nou» PSM desfà el camí dels darrers anys i torna a situar-se en l'època anterior als anys noranta. L'únic objectiu estratègic d'aquest «nou» PSM és el PSM. Aquesta línia d'actuació queda palesa amb les declaracions de Sampol dimecres de la setmana passada: «El PSM no té una prioritat en les eleccions generals...», la qual cosa redueix l'àmbit d'actuació a Mallorca. I en aquest àmbit d'actuació Mateu Morro, en l'arxifamosa carta als militants, demostra com viu de dramàticament el PSM el pacte que ha signat: els seus principals «aliats» (les cometes les posa Morro), PSIB i UM, el volen aniquilar. A un partit que redueix el seu àmbit d'actuació a Mallorca, i a on té un pacte amb els que considera els seus enemics, pocs camins li queden oberts. Primer, tornar als temps en què tot era simple i clar: al PSM d'abans dels anys noranta, com a partit fèrriament unit, encara que petit, i que estava contra tothom perquè era el nacionalisme, el progressisme i l'ecologisme polític de referència. El que passa és que en aquell temps no existia EU ni Els Verds a les institucions i UM anava de bracet amb el PP. Ara tot és diferent. Per tant cal reafirmar-se en el passat però ateses les circumstàncies, com diu Morro a la seva carta als militants, «hem de cercar nous suports» que només pot ser un: el PP. Basta veure els elogis que des de l'entorn de Matas ja es dediquen als pesemeros que no volen pactar amb UM. Vol dir tot això que el PSM trencarà els pactes actuals? No pareix que sigui la intenció, perquè ningú que vulgui trencar dos governs (balear i del Consell) fa tants d'esforços per aconseguir condicionar-los amb la presència de la màxima quantitat possible de gent pròpia en cada un d'ells. Però sí que hi ha un intent de reafirmació via una mena d'equidistància (ara que ERC ho ha posat tan de moda) entre el PP i la resta. D'aquesta manera s'adverteix tant al PSIB com a UM que el PSM considera els pactes com a purament circumstancials i els accepta sempre que no es consideri agredit de forma insuportable. I sobretot el que fa aquest «nou» PSM és advertir que ningú no doni res per suposat ni per ara ni pel 2003 perquè gràcies a aquesta equidistància ja és com UM, que pot pactar amb dreta o esquerra. Aquesta, essencialment, és la decisió adoptada pel PSM: l'estratègia única és el mateix PSM. Es podrà compartir o no, però almanco es parla clar. Ja era hora.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris