algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
14°

La rendibilitat dels espais naturals

La setmana passada va ser procliu en notícies que tracten d'una o altra manera la relació que tenen els espais naturals amb l'economia. A les ja habituals sobre l'ecotaxa cal afegir"hi la intenció de l'Ajuntament de Campos de cobrar una entrada per visitar la platja des Trenc i el guardó que ha rebut el doctor Antoni Riera, professor d'Economia Mediambiental de la Universitat de les Illes Balears, pel seu estudi sobre la rendibilitat econòmica dels espais naturals de Mallorca.

Des del meu punt de vista, els tres temes es troben íntimament relacionats. Per una part, el Govern de les Illes Balears estudia la implantació d'un impost turístic destinat a recaptar fons per a la millora mediambiental. Per l'altra, tot un expert ens adverteix que una bona part dels qui han gaudit qualque vegada dels espais naturals mallorquins estarien disposats a pagar per visitar"los. Finalment, l'Ajuntament de Campos vol aprovar una mena d'impost ecològic que haurien de pagar els qui visitin la platja des Trenc.

El treball del doctor Riera és absolutament científic, basat en metodologies prou experimentades en altres indrets i situacions. Indicà que, des del punt de vista econòmic serien factibles actuacions com les que es volen dur a terme a Campos. Ara bé, la constatació de la seva plausabilitat no pot determinar per ella tota sola la seva conveniència.

Per mi, qualsevol impost que es vulgui crear amb una finalitat merament recaptatòria és un atemptat contra els contribuents. Ha de perseguir quelcom més. Consider, i com jo crec que n'hi ha cada dia més, que a Mallorca hem arribat a un nivell de saturació que sobrepassa els límits. Els imposts turístics o mediambientals poden ajudar a corregir"ho. Si un turista ha de triar entre dos destins diferents de les mateixes característiques climàtiques i l'únic que li interessa és sol i platja, naturalment elegirà el més barat. Per tant, afegint el cost de l'impost o imposts turístics podrem disminuir el nombre de visitants amb aquests tipus d'interessos, que, sol coincidir que són els de més baix poder adquisitiu. La baixada d'ingressos que provoqui aquesta minva de visitants anirà, naturalment, compensada per la recaptació de l'impost, que si es gestiona adequadament repercutirà en beneficis per al conjunt de la societat, al contrari de la situació actual, que només crea dividends a uns pocs. I si resulta que a més a més de l'ecotaxa, els feim pagar per visitar els espais naturals més emblemàtics, tals com Formentor, es Trenc, sa Calobra, etc. l'efecte disuasori és multiplicarà.

El resultat de tot aquest procés pot esser la pèrdua d'una part de l'actual mercat turístic però, paral·lelament, el manteniment, o fins i tot increment de l'entrada de divises. La diferència fonamental és que s'hauria passat d'un negoci totalment privat a la coparticipació de les administracions públiques en el repartiment dels dividends. Els beneficis socials serien molts. Per a la societat illenca significaria un millor gaudi dels seus propis espais naturals i una major conservació dels mateixos.

El perillós seria, emperò, que s'hagués de pagar per visitar només segons quins llocs, ja que això representaria, com assenyala l'estudi del doctor Riera, una major pressió sobre la resta. Per tant, cal una solució global que no té el perquè barrar el pas a actuacions com la de l'Ajuntament campaner, sinó que tal vegada, les ha de fer generals.

El que no es comprèn de cap de les maneres són les postures incongruents d'alguns partits polítics. Com s'entén que el PP s'oposi a l'ecotaxa i després en vulgui implantar als municipis on governa? No seria més congruent proposar que l'impost turístic no fos únic i que un dels seus components fos recaptat directament pels ajuntaments, que d'aquesta manera es farien copartíceps d'una estratègia única?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris