nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
11°

La hipocresia social

Vaig viure els primers anys de la infantesa en el camp. I, a l'estiu, els nins de la contrada anàvem en colla, a trescar pertot arreu, des de la sortida a la posta del sol. Ningú no ens tenia esment, ni calia; teníem apreses unes pautes de prudència per tal de no fer malfraig o de no tornar a casa senyats. Les pautes, és clar, ens les dictaven els pares o els padrins, abans de deixar"nos a lloure. Per exemple, ens deien: «No heu de importunar els cavalls, perquè poden desbocar"se». I efectivament, si qualcú de la colla desoïa el consell i feia la beneitura de punyir, amb un garrot, la panxa d'un ase, d'un mul o d'un cavall, era molt probable que aquest es defensàs a guitzes. I que finalment es desbocàs. Quan això succeïa, els pagesos rarament s'acarnissaven amb l'animal. En canvi, el poca"solta que s'havia divertit fuetejant"lo solia anar"se'n a jeure ben estopejat. I el càstig era lògic, no endebades l'animal havia reaccionat amb violència perquè algú l'havia provocat. Les masses o els grups urbans també tenen el costum de manifestar amb violència els sentiments "molt semblants als instints" de ràbia o de por, i quan es desboquen no hi ha Déu ni senyora García Valdecasas que els aturi. Així que calen foc als contenidors i trenquen els vidres de les entitats bancàries que troben al seu pas. Però tot i que els avalotadors, des del moment que són éssers racionals esdevenen responsables dels seus actes, si Déu no ho fa "que té altres feines", gent com la senyora García Valdecasas ha de procurar que ningú no els provoqui, aposta cobra (i molt bé!) de l'Estat. Dimarts passat, okupes i gent de l'esquerra radical protagonitzaren, a Barcelona, uns fets de violència del tot censurables. Això no obstant, la condemna que n'ha fet la pràctica totalitat de les forces polítiques catalanes, no pot interpretar" se com una manifestació de civisme, sinó com l'expressió de la hipocresia social més clamorosa. Parlem clar. El motiu de la violència esquerrana rau en el míting que l'ultra Ynestrillas feia, dimarts, a la plaça dels Països Catalans de Sants. Aquest jove feixista, de passat sinistre, té el costum de celebrar anualment la «Fiesta de la Raza» a Barcelona, i en lloc d'anar a missa i ballar jotes, aprofita el dia per desqualificar públicament els règims democràtics, menysprear els demòcrates i fer escarni de les nacions que, com Catalunya, malden per sobreviure. Convoca, el feixista Ynestrillas, cinc"cents o sis"cents skins, de cervell de mico i agressivitat provada, que enguany decidiren fer"se acompanyar a la concentració per cans de presa. La qüestió era fer saber, als catalans, que sempre hi ha una bota que els trepitja o que és a punt de trepitjar"los. Són, en definitiva, gent amb un missatge ideològic impresentable, que no s'ha pogut guanyar l'hospitalitat de cap poble digne. Heus ací, però, que en comptes de foragitar"los de Catalunya, la justícia processa els okupes que trencaren uns vidres, possiblement assegurats per una quantitat superior al seu valor real.

Aquells que creuen que la hipocresia és la millor terapèutica social, diuen que tothom té dret a opinar (fins i tot el feixista Ynestrillas). I això és en part cert. Habitualment no s'ha de llevar la paraula a ningú, sempre i quan no s'hagi demostrat mil i una vegades que les opinions expressades pretenen dinamitar la convivència i ensorrar la democràcia. En aquest cas "que és el cas d'Ynestrillas" la Delegada del Govern, senyora García Valdecasas, tenia l'obligació de no deixar"li fer el míting. Una cosa és ésser tolerants, i l'altra és ésser babaus.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris