algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

El senyor Buele

Se'l va guanyar bé, aquest cel on ara ha arribat. Va començar la seva vida a Mallorca com es negret de can Matons i ha arribat al darrer alè com el senyor Buele. No ha estat un camí fàcil. En aquell temps no es parlava del respecte a la varietat, i els drets humans encara només havien estat intuïts pels exploradors de les coses més secretament humanes. Fou, ho hem de dir tal qual, un reclam publicitari: així érem nosaltres fa una partida d'anys. Formàvem una societat capaç de convertir en atracció pintoresca un al·lotell pel sol fet de ser negre. L'al·lotell es va fer gran, va fundar una família i a poc a poc es va anar integrant en un paisatge urbà, vestit d'uniforme: havia estat inserit en l'administració pública, i Àfrica ja ni era el passat. Com vàrem viure els mallorquins la presència del senyor Buele en el paisatge urbà de Palma és una part de la memòria de cadascú. Els sentiments que despertava aquesta presència ens ubicaven davant d'un munt de coses més enllà de qualsevol forma de racisme: el respecte, la solidaritat, la crueltat i/o la beneitura es manifestaven en cadascú de nosaltres segons els valors que fèiem prevaler. Aquells valors ara són els mateixos, per més que s'hi hagi vessat un excés de sociologia que ens els puguin desdibuixar. (Algú deia fa poc que hi ha col·lectius que sempre aniran darrere. Es basava en una mínima anècdota: un representant dels immigrats magribins a Catalunya s'alegrava de les detencions d'alguns racistes d'espanyolisme paroxístic, a veure si així aprenien que «tots som iguals». «O sia, deia aquest algú, ara que nosaltres els volem defensar introduint el concepte de varietat com un valor a salvaguardar, vénen ells i es volen defensar dient-nos que som tots iguals». Per la desafortunada inoperància del sofisme hi guaita la resistència a admetre la solidaritat com a principi fonamental de convivència). La sola presència del senyor Buele a la ciutat va ocasionar que, de nins o d'adolescents, molts ens pantejàssim qüestions elementals, en un exercici moral propiciat per una realitat insòlita. Passats els anys, faig memòria i em sembla que quasi tots miram, més o menys, en la mateixa direcció d'aleshores. Pitjor per a alguns, perquè el senyor Buele ja és al cel: sí, igual que qualsevol blanc de bona voluntat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris