muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:

Ja ho sabem

Mai no m'havia aturat a reflexionar-hi, però gràcies a algunes lluminoses anàlisis de la realitat política mallorquina he entès, a la fi, l'autèntic abast del Pacte Progressista d'Eivissa i de la COP de Formentera. No obstant això, em queda un fil per fermar. La unitat dels partits de l'esquerra pitiüsa es féu en contra del Partit Popular i, sobretot, de qualcú més, que no sabem quan, en sortirà perjudicat. És de manual. O no? Els eivissencs i els formenterencs han assistit a un canvi de Govern. No obstant això, segur que Els Verds han perdut vots del cantó ecologista; Esquerra Unida, del més esquerrà; el PSIB-PSOE, pel centre i l'espanyolisme; i ERC i ENE per l'independentisme.

Les sumes són restes. Ho he entès tot d'una després de llegir a altres diaris les opinions del vicepresident Pere Sampol. Voleu que us conti què em va dir fa unes setmanes quan li vaig demanar què pensava sobre la candidatura conjunta amb Unió Mallorquina? Us ho cont? Li vaig lliurar, perquè les comentàs, la transcripció d'unes declaracions de Maria Antònia Munar al programa Bon dia, Catalunya. Em digué que no tenia res a dir-hi, perquè l'únic opinador qualificat era Mateu Morro. Aleshores, l'escena es desenvolupà al Parlament, vaig informar-lo que publicaria que Sampol es remetia al secretari general del PSM, ja que aquesta no era la seva funció. No li va agradar gaire la idea i, com que parlava una mica en broma, ho vaig deixar córrer. Aquesta setmana parlà d'enquestes a Joan Marí i l'endemà comunicà que no era partidari de la coalició, perquè el PSM podia perdre vots per l'esquerra.

Per les informacions que tenc, a l'ala esquerra del PSM, li preocupen més, a efectes ideològics i electorals, d'altres apropaments, algun dinar, sobre el qual, a manca de més dades, encara no puc parlar. Tot i que puc opinar que l'anguitisme i CiU no caben en la mateixa síntesi. De tota manera, cal felicitar-se que un militant qualificat com és Sampol, hagi aclarit, a la fi, la seva postura.

Quan les coses es compliquen, entre UM i el PSM, el debat sol acabar en una simplificació i una agressivitat molt enfora de qualsevol anàlisi racional. Uns són acusats, si més no, de ser el braç polític del gran capital lligat a interessos especulatius; els altres són dibuixats com la branca mallorquina de Sendero Luminoso. Pensau que un debat plantejat en aquests termes contribueix a potenciar el creixement del nacionalisme illenc? Creis, a més, que es correspon a la realitat?

La gran aportació de Sampol consisteix a plantejar el problema en un sentit, diguem-ne, utilitarista. Un cop aclarit que la suma és una resta "i insinuat que ni junts ni separats el diputat és possible" no pot ser que el PSIB-PSOE es trobi amb la campanya feta quan arribi el mes d'abril? Tot el vot útil de l'esquerra nacionalista, que no estima el PSOE, però que detesta més Vidal-Quadras i Esperanza Aguirre, ja sabrà, sense necessitat d'altra indicació, cap a on s'ha d'adreçar.

No cal dir que, segurament, estic equivocat, quan, fins i tot, aquells que mai no havien simpatitzat amb el PSM, fan una anàlisi molt diferent a aquesta.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris