cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

Ocupar-se de l'educació, ocupar-se dels educadors

Les darreres campanyes electorals de Bill Clinton, Tony Blair i Pasqual Maragall tenen una cosa en comú: en els tres casos l'educació, la preocupació per l'educació ocupa un lloc preferent. Com en totes les campanyes, és on trobam declaracions genèriques que després s'hauran d'anar seguint en la seva aplicació pràctica. Itàlia es troba en aquests moments en debat per analitzar les propostes educatives que ha elaborat un Comitè de Savis. A Portugal, António Guterres es proposa enllestir, en aquesta legislatura que estrena, una reforma educativa per vèncer l'endarreriment històric del seu país. La UNESCO encarregà el 1994 a Jacques Délors un informe sobre educació que donà per acabat el 1996.

Què passa al vell continent amb l'educació, que tothom en parla? És molt senzill: tot ha canviat molt, i encara canviarà més des que els conservadors britànics posaren el 1880 les bases del sistema educatiu actual: obligatorietat i gratuïtat, de tot d'una a primària (1891) i, més endavant, a secundària (1902). Allò necessari el 1900 "l'eradicació de la l'analfabetisme i la consideració de l'educació com una via de promoció social" és ja vell, i ara el que volem és aconseguir que els nostres joves ciutadans s'incorporin a un mercat de treball molt competitiu; volem aconseguir la cohesió social; combatre la desigualtat i integrar la immigració. Moltes són les coses que demanam a l'escola, la institució que educa, i als homes i dones que la fan funcionar: els professors i les professores. A aquestes demandes de tipus educatiu ara s'hi afegeixen les demandes per convertir les escoles, també, en llocs per a l'esplai, la diversió i la recollida d'uns infants que les famílies no poden atendre per motius laborals o de desestructuració.

No sé si ens en sortirem, amb tanta feina, sobretot si tota la carregam allà mateix. No hi ha dubte que invertir en educació és socialment rendible, i d'això n'està convençuda l'esquerra. Per a la dreta, en canvi, "i ja hem dit que foren conservadors, els primers a establir-hi obligatorietats i gratuïtats", l'educació alfabetitza la majoria i enlaira uns quants elegits cap a les escoles d'elit, on es formaran per perpetuar-se en posicions de privilegi.

Quan l'esquerra socialdemòcrata posa èmfasi en l'educació per igualar, integrar i cohesionar, no sé si és del tot conscient que això significa un canvi molt profund en la manera de fer feina per part dels docents. La reforma espanyola, sense anar més enfora, és plena de bones intencions; però acumula un dèficit que ara ja és crònic, i és no haver impulsat un canvi mental en el professorat de secundària. I és precisament de canvis, del que parla l'educació d'avui dia. Ara per ara, el professorat sols n'ha constatat un, de canvi, i té a veure amb la percepció que la societat té del seu treball: s'ha perdut reconeixement social. El reconeixement abans ens arribava per considerar-nos portadors de coneixements, i ens havíem fossilitzat tant en aquesta imatge, que havíem arribat a desterrar el dubte com a creador de nous marcs de pensament; i això que dubtar ha format sempre part del mètode científic. Si els informes educatius parlen d'adequar-se als nous temps, ens calen nous mapes mentals, i en això no hem trobat orientació. Amb això vull dir que els esforços pressupostaris en educació està molt bé que es dediquin a crear infrastructures i mitjans per atendre tota la població; però l'èxit o el fracàs de l'impuls educatiu que molts semblen disposats a donar a la vella Europa, és a les mans dels professionals de l'educació que, desprestigiats, deambulen dins un maremàgnum educatiu on tothom els exigeix responsabilitats. En un moment o l'altre aquests informes s'hauran de fer ressò de les estadístiques que parlen de l'estat d'abatiment en què es troben els que, cada dia, treballen en educació.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris