algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Carta a Mateu Morro

Estimat Mateu: Aquest escrit va dirigit primer a tu com a secretari del PSM-EN que ets, a la vegada que amic de fa molts danys.
És per això que et dirigeixo aquesta humil reflexió, que, si ho creus convenient (crec que ho faràs, saps que hi ha bastant gent que pensa com jo), donar-la a conèixer a l'executiva i a la resta dels militants del PSM-EN. El tema que m'ocupa aquesta vegada és l'actitud que ha de mantenir el partit envers una possible aliança amb UM en les properes eleccions generals a la presidència del govern espanyol.

El tema ha suscitat no poca expectació: hi ha un xiuxiueig, un «a veure que fan», un clima com mai no s'havia vist en aquestes Illes envers un partit nacionalista, crec que hi estaràs d'acord.

Coincidiràs també en què el partit, tal com està ara, no es pot permetre el luxe d'afrontar una segona campanya electoral en un any, ja n'hem tengut suficient amb una i no crec que l'estat de comptes del PSM sigui el més indicat per a afrontar una contesa en condicions i obtenir uns rèdits electorals el suficientment importants com per assolir representació parlamentària pròpia.

Només per aquest factor "l'econòmic", ja hauríem de pensar en alguna cosa més innovadora, més engrescadora, més valenta, atrevida si vols, però a la vegada pragmàtica, creïble, que no provoqui el menyspreu de l'adversari, sinó tot el contrari: respecte. Fa un any i mig, Jordi Pujol i Soley visità Mallorca, i Pere Sampol i Mas, en un discurs del qual encara me'n recordo, li digué: «vos tenc enveja, president, perquè a vosté li tenen respecte encara que els catalans caiguin malament a la resta d'Espanya, en canvi noltros els som simpàtics, però no som respectats». La cita és de memòria, potser no va així paraula per paraula, però l'esperit és el mateix: hem de crear un corpus de votants molt fort i nombrós per a les generals, a fi i efecte que se'ns respecti com a poble que som, i això, ara per ara passa, per una coalició de partits nacionalistes establerts a les Illes, això vol dir UM i algun més. A mi també m'agradaria entrar per la porta gran, sense l'ajuda de ningú, amb el convenciment que si arribéssim a Madrid, hi estaríem representats nosaltres, sense cap ajut.

Però tu saps tan bé com jo que això és inviable: no tenim un electorat el suficientment fidel a les generals com per a garantir un diputat a Madrid, i endemés hi ha el factor immigrant: tots els que es varen abstenir a les eleccions autonòmiques "i no foren pocs" votaran a les generals, i normalment voten partits espanyolistes, mentre que els abstencionistes de les generals són malauradament els nostres votants de les autonòmiques, que pensen que Madrid no va amb ells. Lamentablement aquesta anàlisi s'acompleix elecció rere elecció, i amb un agreujant: a les darreres eleccions generals el PSM experimentà un transfuguisme de vots important cap el PSIB-PSOE, de gent que considerava que el millor era fer vot útil, aturar com fos la dreta reaccionària, que el 5 a 2 no fos una realitat, i ho aconseguiren.

El que hem de fer per a recuperar el vot d'aquesta gent és fer-los veure que tenim potencial per a estar a Madrid, i presentar un candidat de consens amb UM, que votar-nos a nosaltres és aturar també la dreta, perquè com tu saps, estimat Mateu, si no feim aquesta coalició que tant escepticisme et provoca, el més probable és que el PP, el nostre enemic, el partit dels amics de Pinochet, tregui 4 escons en comptes de 3. I això darrer és el veritablement important: el possible retrocés del PP o com a mínim la no consecució de la majoria absoluta. Seria catastròfic per al país en general un resultat escandalós a favor d'Aznar, és el nostre deure com a nacionalistes i com a persones d'esquerres que som (o diem ser-ho) obstruir al màxim la pujada de la dreta a Espanya. Pensa-ho fredament: és molt diferent 165 que 166, o 174 que 175, o sigui, de molt a majoria relativa o de majoria relativa a absoluta. I és així com hem de pensar: amb el cap a Madrid, amb visió d'Estat, no de partit. L'envit és suficientment important com per a reflexionar en sentit positiu cap a una llista única. No queda altre remei: tot el que puguis adduir sobre els avantatges d'una llista monocolor "que personalment preferiria si el 13-J hagués anat d'una altra manera" seran simplement retxes a la mar, amb perdó a l'expressió.

Els resultats del 1996 no feren llarg, ho saps. És més, foren més aviat minsos, magres....Quants vots obtinguérem, 15.000, 20.000? En tot cas em penso que en faltaven molts per a obtenir un escó, no val la pena insistir-hi, i Mateu: la gent cada vegada vota més els partits que guanyen les eleccions o hi fan a prop, no els que les perden contesa rere contesa, és injust, però és així. I si ens presentam sols i ens torna a passar el mateix "no aconseguir representació", pots donar per segur que la fràgil estabilitat del PSM-EN podria fer aigües....Per ara, la representativitat al Govern de les Illes Balears ha curat bastants cicatrius. Però no sé què podria passar en un futur si la primavera que ve tenim uns resultats pèssims "ho poden ser, no ho dubtis" per anar tots sols, havent estat tu i l'executiva que presideixes els caps i responsables màxims de la decisió de fer una llista monocolor.

Són molts de factors els que juguen a favor de la llista única (única:PSM+UM), i només el partidisme o la visió particularista que es pot tenir de les Illes respecte UM et frenen. Voldries un PSM-EN gran i poderós, amb una presència forta al teixit social de les Illes Balears, botiguers, pagesos, ciutadans i foravilers, tots amb una fita comuna: l'esdeveniment de les Illes com nació o com a Comunitat Autònoma amb un tracte de tipus federal, més o menys el mateix tracte que es dispensa als lander alemanys des de Berlín......Però per a assolir aquesta fita hem de ser presents a totes les institucions possibles, i això passa, ara per ara, per anar acompanyats.

No et preocupis: el 2003 la gent ja sabrà qui es el PSM-EN i qui UM, el nostre missatge és ben diferent, i el mallorquí no és beneit.
Apel·lant a la vella amistat que ens uneix i a la nostra excel·lent relació, te deman que pensis molt detingudament la teva decisió, que sigui el més consensuada possible, consultada amb totes les agrupacions, "gairebé et demanaria unes primàries, l'ocasió s'ho mereix" i que no pensis en el pitjor, sé que tems en la dissolució del PSM: això no passarà, no et preocupis tampoc pels vots de l'esquerra: la gent veurà que és l'única via per a lluitar amb més força una reforma de l'Estatut en condicions, i serà la manera de segellar definitivament el Pacte de Progrés durant tota la legislatura. Crec que des de l'òptica de persona d'Estat, és el més important que podem assolir.

Una forta abraçada, estimat amic i company, i que molts de missatges et pugui enviar dirigint-me a tu com el meu secretari general.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris