cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Quinze anys de parc de la Mar

Tal dia com ahir, 12 d'octubre, de l'any 1984 s'inaugurava oficialment el parc de la Mar. Una història que es remuntava a deu anys abans, quan a la primavera de 1974 l'Ajuntament de Palma, presidit per Rafael de la Rosa, iniciava les obres per fer un enorme aparcament, dissimulat amb una mica de verd i alguns turonets. Amb aquesta desfressa de jadineria els jerarques del Moviment Organització (el sector més integrista del franquisme que controlava Cort, la Diputació i el Govern Civil) pretenien que l'operació especulativa era la concreció d'un vertader «Parc de la Mar». Aquell intent d'urbanicidi (com el qualificà l'arquitecte Gabriel Alomar) no va passar desapercebut per enlloc. Personalitats de la cultura i l'art com Josep Lluís Sert i Joan Miró s'encarregaren (val a dir que l'Ajuntament els menyspreà quan s'oferiren per cedir obra i assessorament tecnicoartístic gratuït per fer un vertader parc) que fora de les fronteres illenques es conegués el desastre que aquell agonitzant ajuntament franquista era a punt de perpetrar. Fins i tot l'arquitecte Gabriel Alomar, que no era precisament sospitós de ser dissident del règim ja que havia tengut alts càrrecs dins l'administració franquista, va moure totes les peces que pogué per pressionar el batle De la Rosa. La premsa liberal de Palma també es va posar en contra d'aquella animalada. Organitzacions com el Col·legi d'Arquitectes, l'Obra Cultural Balear, associacions de veïnats i un gran nombre d'agrupacions de tota casta se sumaren a l'allau de crítiques. Els partits clandestins es mobilitzaren tot el que foren capaços, fent alguns intents de manifestació. La burrada que Rafael de la Rosa i el búnquer del Moviment pretenien dur a terme es trobà així amb un front opositor considerable: tots els que no eren de l'ortodoxia franquista s'hi oposaven. L'oposició arribà a l'Ajuntament, on els regidors «aperturistes», com se'ls qualificava a l'època, liderats per Miquel Duran (i més tard amb el suport de Paulí Buchens, que va ser elegit batle el 1976 contra el búnquer del Moviment) provocaren una greu crisi política a Cort, ja que prengueren posició en contra de l'aparcament i a favor del parc. Totes aquestes pressions ajudaren que Palma aconseguís el parc, tot i que realment si la ciutat pot celebrar (és un dir, perquè segurament res no se celebrarà) el quinzè aniversari del parc és perquè l'empresa constructora, Parkmar S.A., va aconseguir un generós rescat de la concessió que va permetre que l'ombra de la sospita d'un pelotasso es mantingués per sempre més sobre aquella operació. Però el fet rellevant socialment i políticament és que una part dels ciutadans es va mobilitzar per salvar un tros de la ciutat davant un aparentment totpoderós ajuntament franquista. Han passat 25 anys d'allò, i 15 ja amb el parc de la Mar convertit en realitat. I a què ve recordar tot això ara? Que en veure els desastres Fagedo-rodriguinians que l'Ajuntament ens perpetra cada dos per tres, idò que s'enyoren aquelles sensibilitats ciutadanes que es mobilitzaven per salvar la ciutat, i no com ara que tothom està adormit deixant que ens destrossin Palma.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris