algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
13°

Qui i per què crema Artà?

Artà s'ha tornat a cremar. Aquest cap de setmana unes 800 hectàrees varen quedar destruïdes. Perquè ens facem una idea, aquesta extensió és la mateixa superfície que ocuparien 800 camps de futbol. Si tenim en compte que ajuntant l'extensió de tots els incendis que hi ha hagut en aquesta població en els darrers cinquanta anys es podria cobrir completament l'àrea de tot aquest municipi, 139'8 quilòmetres quadrats, es pot dir que més que d'una catàstrofe estam parlant d'un autèntic malefici.

«Ja he hagut de compar pinso dues vegades perquè no ha plogut». Quan Jaume Morey va sentir aquestes paraules dites per un pagès artanenc aquest estiu, tot d'una va saber que enguany hi hauria foc. Morey va ser el primer batle de la democràcia d'aquesta vila i l'impulsor d'un projecte que l'ha convertida en una de les localitats que més ha sabut cuidar el seu entorn (Artà és el municipi amb més zona costanera sense construir de totes les Balears), punt de referència obligat a l'hora de parlar de l'ecologisme a la nostra illa. En els darrers anys, Morey ha participat en l'elaboració d'un estudi coordinat per Jaume Sureda que du per títol «Els incendis forestals a les Balears» publicat per la UIB dins de la col·lecció Pedagogia Ambiental. Si s'hagués fet cas de les conclusions a què va arribar aquest equip d'investigadors, l'incendi d'aquest cap de setmana, molt probablement, no s'hauria produït.

En temps primer, els foravilers per aconseguir pastura fresca cremaven petites extensions de muntanya. Més recentment, aquesta pràctica va ser prohibida per l'Icona. Molts pagesos varen fer cas de la prohibició, però no tots. A aquesta petita minoria la contínua sofisticació dels sistemes de lluita contra els incendis els ho posava molt difícil. Un foc provocat seguint les tècniques atàviques d'una extensió petita era ràpidament controlat. Solució: elegir el dia més sec i ventós de l'any per sobrepassar les capacitats dels equips antiincendis i així aconseguir les dues o tres hectàrees de pastura fresca que necessita el bestiar del pagès. Tot indica que això és el que ha passat aquest cap de setmana.

Per ventura, en els darrers 20 anys s'han invertit molts de doblers en mitjans contra incendis quan la solució era una altra: fer rendibles les finques de gran extensió de Mallorca. Els pagesos actualment tenen una subvenció del Govern per poder alimentar el bestiar, però aquesta no és suficient. Ja és el tercer pic que aquesta zona es crema i cada vegada és més difícil de recuperar. La solució perquè no torni a passar és clara: fer que aquestes terres siguin rendibles per als pagesos. Això, evidentment, no eximeix de culpa la persona o persones que han provocat el foc. En el poble tothom assegura saber qui són, i fins i tot, n'hi ha que diuen haver-los sentit bravejar dins qualque bar d'haver estat ells els responsables (o responsable) d'altres incendis. Sabent que l'arrel del foc s'ha de cercar en el pagès o pagesos que duran les seves cabres a pasturar a l'indret cremat (això si la Conselleria de Medi Ambient no ho prohibeix per evitar danys a la regeneració natural de la zona), la llista de sospitosos es redueix. En els darrers anys hi ha hagut focs molt probablement intencionats a s'Auma, Can Canals, Aubarca i, ara, a sa Duaia. Si s'investiga qui era l'encarregat d'aquestes finques en el moment de l'incendi, resulta que la persona és la mateixa en cada un dels quatre casos. Curiosament, quan aquest senyor deixa les finques, deixa d'haver-hi foc. Veurem si els encarregats de dur endavant la investigació són tan «hàbils» com fins ara. També existeix una petita probabilitat que es tracti d'un malalt, un piròman.

A moltes persones d'Artà se'ls han cremat arbres que ells mateixos havien plantat per ajudar a la reforestació. La importància de veure tanta feina malbaratada fa pensar si qualque dia tornaran a veure vegetació a les seves muntanyes. El GOB en un comunitat emès dilluns ja ha apuntat una solució: convertir en Parc Natural les muntanyes d'Artà. Una opció que serviria per dur endavant un projecte de reforestació efectiu en aquesta zona tan castigada i, el que és més important, també donaria una alternativa econòmica als usos tradicionals de pastoreig. Així per ventura s'aconseguiria que a Artà creixi una generació que mai no torni a veure cremar les seves muntanyes, un dels espectacles més tristos que hi pugui haver per a un artanenc, per a un mallorquí.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris