algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

El manual de Tolo Güell

Supòs que els lectors de Diari de Balears coneixen la història. Biel Florit va publicar un article esplèndid denunciant l'actitud xenòfoba d'una caixera del SYP que va negar-se a atendre'l si li parlava en català, i Tolo Güell, obligat per les responsabilitats del seu càrrec "és el relacions públiques d'aquesta cadena de supermercats", li va contestar des de la secció de Cartes al Director. Sabedors de la bonhomia de Tolo, cal pensar que, amb la seva carta, va pretendre acontentar l'amo que el té en nòmina i calmar els ànims del poeta irat. En canvi, atès que és un mallorquinarro de mena, força interessat per qüestions de llengua i d'identitat, ha escrit un manual per a babaus que volen aproximar-se a una comprensió cartesiana de la qüestió nacional. I li ha sortit brodat. A partir d'ara, tot ciutadà que senti el desig irrefrenable de fer una mulada a les caixeres del SYP que no l'entenen si parla en català, trobarà conformitat en el manual de Tolo Güell. Fet i fet "segons el raonament de Tolo" quin dret tenim, els mallorquins, d'exigir a una al·lota, molt probablement nascuda a Mallorca i filla de pares espanyols, que entengui el català? Tal volta pretenem, amb actituds radicals com la de Biel Florit "de petit burgès, en deien altre temps", que el director del SYP deixi l'esmentada caixera espanyola «Pata Negra» sense feina? Aquestes són, si més no, les recriminacions que fa Tolo Güell, maternal com un didot, a Biel Florit. Altres relacions públiques, que no duguessin Mallorca al cor com la hi duu Tolo, haurien adoptat actituds més irades. Possiblement acusarien Florit de racista pel fet de tenir la supèrbia d'aspirar que li parlin en la seva pròpia llengua, i informarien Lorenzo Bravo dels fets, per veure si, des del punt de vista sindical, és aconsellable emprendre accions contra qui és capaç d'exigir a la caixera uns coneixements secundaris (tan secundaris que l'empresari que l'ha contractada no els hi exigeix). Tolo, en canvi, procura alliçonar el poeta. I deixar en bon lloc el nom del SYP. L'esperit nacional del SYP és el de Tolo. I el SYP, per tant, practica un mallorquinisme folkloritzant i festiu. És probable que col·labori amb una corona de llorer a l'oferta floral que les entitats ciutadanes fan, el 31 de desembre, davant l'estàtua del Rei en Jaume, a la Plaça d'Espanya. I si és cert que el senyor Bruno Morey pensa acudir a Roma per a presentar els papers que avalen la seva pròpia beatificació, no dubteu que Tolo Güell serà a la plaça de Sant Pere amb un bombo i un brot de murta. Fins i tot, la bona voluntat del SYP pot arribar a l'extrem de contractar el grup de mestre Company perquè el Dia del Consumidor balli boleros a rompre per als seus clients. Així, amb referències a madò Tonina i es conco en Simó i a força d'esclafits i castanyetes, la mallorquinitat pot trobar el seu camp d'expressió en el si d'una societat plural com és la nostra. Fins aquí arribarà el SYP per tal de mantenir la seva fama d'empresa mallorquina. I Tolo troba que no podem demanar-li més. Aspirar, com pretén Biel Florit, que si demanes a quant van els pebres et responguin a vint pessetes, ja és somiar truites. La realitat imposa un mallorquinisme jocfloralista. Tolo Güell ha disculpat Florit, perquè, a més a més d'ésser articulista, fa versos, i la gent que versifica és llunàtica de mena. Heus ací que Florit aspira a ésser ciutadà de primera, una dèria com qualsevol altra. Fet i fet, els mallorquins, no som ciutadans de primera, ni de segona, ni de tercera, i prou en tenim si som considerats pastorets de Betlem. Tolo Güell ho sap i se sent orgullós del paper que ens assignaren els Borbons, ben prest farà tres segles. Biel Florit, en canvi, no l'accepta i fa una crida perquè comprem els pebres a una botiga on ens entenguin. Tot són maneres de reaccionar davant la història. En acabar la seva carta antològica, Tolo Güell convida Florit a dinar, sabedor que la taula acosta els punts de vista més dispars. I és ben segur que el convidarà a menjar sopes amb ravenets del Pla d'en Catí. Lo Nostro és un concepte filosòfic que Tolo duu a la pràctica com ningú.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris