muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Traves a la integració dels estrangers

Moltes vegades ens omplim la boca i pontificam sobre la necessitat, o almanco la conveniència, d'integrar a la nostra societat els estrangers i els estranys o forans (també anomenats forasters, però com que aquesta designació sembla que ha adquirit un tonet pejoratiu que no tenia encara no fa massa anys, he volgut provar amb aquestes altres) que han vingut a viure amb nosaltres, però a l'hora de la veritat seguim presoners no sols dels eterns prejudicis, sinó també de les burocràcies ancestrals. I entre les inèrcies del passat i la manca de visió de futur, la integració segueix essent una entelèquia sense perspectives immediates de fer-se realitat. I tanmateix, és cert que la necessitam. Per això convendria anar eliminant barreres, que en el cas dels forans són més aviat psicològiques, a més de recíproques, i per tant certament no gens fácils de combatre, però que en el dels estrangers són sobretot burocràtiques, i per tant no exigeixen més que visió de futur i voluntat per eliminar-les. Un dels camps on això es manifesta és precisament un dels que ofereixen més possibilitats d'integració, com és la práctica de l'esport. Sembla que quan un estranger es vol integrar en un club de futbol, o de l'esport que sigui, li diuen que hi ha problemes per la qüestió de les preceptives assegurances, que en el cas dels estrangers presenten dificultats. Me diuen que hi ha estrangers que ho troben tan estrany que no s'ho creuen, i treuen la conclusió que això és una excusa que els posen per dissimular el vertader motiu de la no acceptació, que seria el fet mateix d'esser estranger. Potser aquesta és una les raons per les quals ja s'ha parlat de fer un club amb un equip format només per alemanys, una solució que per a molts seria pitjor, perquè creuen que fomentaria els recels i els prejudicis. De fet, no té per què esser així, si no volem arribar a la conclusió que la vena xenòfoba dels mallorquins és més forta i més profunda que la d'altres pobles, perquè només a Berlín, per exemple, hi ha una trentena de clubs de futbol amb els seus corresponents equips formats exclusivament per turcs, sense que això hagi causat, almanco fins ara, cap problema digne de menció. I ja en els anys de la meva estada a Alemanya record que hi havia alguns equips d'espanyols a diferentes Estats federals alemanys que jugaven a les categories no professionals d'aquell país, d'un dels quals, per cert, va sorgir el jugador Copado que després va passar a l'Hamburg i d'allà al Mallorca. Però tornem al nostre cas: Sembla que una de les vertaderes dificultats resideix en el fet que els equips no professionals no poden tenir més de dos jugadors estrangers, i que en aquestes categories encara es considera estrangers els ciutadans dels països de la Unió Europea. Sens dubte això es fa per protegir els jugadors autòctons, però me sembla evident que, si volem integració, no tendrem més remei que triar. O burro, o barra.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris