cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
25°

Els skins

Ho faig per costum. Sempre que es fa pública la detenció d'un grup de skins, repàs els cognoms dels detinguts per saber si n'hi ha algun de conegut. I gairebé sempre n'hi ha qualcun. Els nazis, a més a més de poder-se comptar amb els dits d'una mà, són com els toreros, que sovint formen part d'una dinastia. Entre els nou detinguts, aquesta setmana a Barcelona, hi ha un tal Rayuela, de cognom il·lustre entre la gent de l'extrema dreta. I els nou sembla que guarden relació amb «Alianza para la Unidad Nacional», el partit fundat per Sáenz de Ynestrillas, de clara inspiració feixista. Si més no, així es desprèn de la manera de vestir tant del líder com dels seguidors (la vestimenta és la seva manera d'expressar-se), perquè la veritat és que parlen poc, ja que no tenen res a dir-li, a la societat. Si de cas se'ls ocorre comunicar-li qualque variació en el seu estat d'ànim, ho fan a cops de puny o a potades. El tal Ynestrillas va estar processat per l'assassinat del nacionalista basc Yosu Muguruza, i ha estat condemnat a pena de presó (que no deu haver complit) per clavar dos trets a un pasti que no li va voler fiar cocaïna. Amb aquestes credencials s'ofereix a l'opinió pública per a salvar Espanya. Els nou seguidors que té a Barcelona "tots afiliats a les «Brigadas Blanquiazules»", sembla que han heretat els seus mètodes de persuasió, i mentre esperen l'esclat de llum que acompanyarà la victòria definitiva dels seus ideals, aprofiten les hores de foscor, que ens procura la democràcia, per atonyinar allò que ells denominen éssers inferiors. És a dir, negres, homosexuals i joves que s'expressen en català. Ataquen les seves víctimes quan els carrers són gairebé deserts i aprofitant-se de la seva superioritat numèrica, perquè tenen assumit que és un plaer matar per la pàtria, però que no val la pena exposar-se a rebre dues neules per cap pàtria. Covards i roïns de mena, surten «a tocar el tambor» i ataquen qualsevol persona indefensa que, d'acord amb el seu parer anormal, no dignifiqui la raça. Miserables! Als negres o als homosexuals els claven una pallissa i, si en acabar, la víctima encara es belluga l'obliguen a cantar el Cara al Sol. Ja em direu la sorpresa d'un magribí, que s'ha instal·lat entre nosaltres per treure endavant la família, quan s'adona que li han destrossat el barram en nom d'Espanya. Idò tot i ésser molta, no és comparable, en intensitat, a la meva indignació. La imbecil·litat, en el seu estat més primitiu i violent, mereix ésser combatuda amb la mateixa violència amb la qual s'expressa, perquè no neix de la incultura, sinó de la mala formació i de la maledicència. Arran de les nou detencions de Barcelona, Mayor Oreja ha expressat el seu més absolut rebuig a la violència feixista. I la Delegada del Govern a Catalunya, Júlia Garcia-Valdecasas li ha fet costat. El ministre de l'Interior és un negociador hàbil i intel·ligent i, per això, em mereix respecte. A la senyora Júlia ni l'escolt. En realitat, allò que li agrada a la senyora Júlia és enviar les forces d'ordre públic al campus universitari perquè llevin la pols als estudiants més contestataris, si més no per honorar la memòria del seu pare, un il·lustre feixista. D'altra banda, la senyora Júlia es pot permetre aquestes debilitats envers la família, perquè la resposta judicial és tan blana com les carns, blanquinoses i greixoses, d'aquests caps rapats vestits de cuiro que agredeixen la gent. Els forasenyats que assaltaren la setmana passada, amb còctels Molotov, una casa d'Okupes a Sabadell, són en llibertat. I els quinze valents "quinze, Déu meu, quinze en feren falta!" que destrossaren un jove a Balaguer pel fet d'ésser «un moro de mierda», també dormen tranquil·lament a ca seva. Pel que fa als nou nazis de Barcelona detinguts dimecres, i que han aterrit els veïns de l'Eixample i de la Sagrada Família aquests darrers mesos, divendres en quedaren quatre en llibertat. I els que foren detinguts a Palma, la matinada de dijous, supòs que dimarts seran a les grades de Son Moix. Si és així, rebi el jutge o la jutgessa que n'haurà decretat la llibertat, el testimoni del meu menyspreu més absolut. Un d'aquests matons que agrediren els tres punks que eren a un cafè de les avingudes, afirmà que odia els negres i els homosexuals pel fet d'ésser negres i homosexuals. Repetesc: supòs que aquest idiota a hores d'ara és al carrer. I no hi hauria de poder estar. Necessita morral.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris