cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

Viatge al centre d'enlloc

Jo no sé "si ho sabia no aniria tan errat de comptes" si les darrers tendències cosmològiques "o hauríem de dir cosmogràfiques, veis com no fil massa prim" tendeixen a definir l'univers com una cosa rodona. Però si la literatura serví Jules Verne per fer viatges fantàstics i meravellosos, a mi, mès modestament, em pot servir per fer cucaveles damunt la corda fluixa de la meva ignorància científica i fer cas a la saviesa popular que diu allò tan senzill de: «els extrems es toquen», que, dit sigui en prosa villalonguiana, és allò tan enginyós de: «entre el bé i el mal només hi ha un malentès». Bé, circumloquis a part, vull pegar dret dins les vores vives d'una circumferència, ja que si és cert que els extrems es besen, aquesta és la forma literària geomètrica que més s'hi ajusta.

Per tant, si entre l'extremadreta i l'extremaesquerra només hi ha un malentès, podem afirmar que tot l'espectre polític és mou damunt el perímetre imaginari d'una circumferència, ergo, cada punt és per ell mateix un centre ja que la dista, si voltam sempre en la mateixa direcció, 360 graus del seu immediat anterior. Per tant, si aquest raonament fos perfecte, potser amb dos gins tònics i algun additiu més ho seria, els esforços que fa el PP per centrar-se són totalment inútils perquè es troba ja centrat, és a dir, instal·lat en el seu més juràsic i etern immobilisme.

Aquest dies n'hem tengut bones mostres tant pel que fa al PP central com a la seva sucursaleta regional iyenca (que no vol aceptar imposicions de Madrid però que s'ha hagut de beure, perquè Madrid no n'ha deixat medrar d'altre, el candidat digitalitzat des del carrer Gènova, carrer on, a més d'un sex-shop, hi ha la seu del PP). Començarem pels d'aquí. La pretesa levitació vers el centre d'enlloc va néixer hipotecada d'entrada. Matas si volia integració, tenia poc on triar, entre l'extremadreta econòmica, autèntics tecnòcrates de la barrina facil i avantatjosa, i l'extremadreta ideològica, carregada de gramàtiques viscerals i ortogràfiques que no resisteixen la prova de l'esperpent de nigromàntiques que són, en Matas va triar la segona. Amb això està tot dit, perquè no us penseu que les gramàtiques que defensen són un piercing exòtic i esnob al seu enciclopedisme post-pascalià sinó que més aviat és el seu mascaró de proa d'uan peculiar i focalitzada manera d'entendre el mon.

Pel que fa als de més enfora també han mostrar el llautó en l'afer Pinochet. Qué hi feien dos funcionaris espanyols per devers la city intentant contradir les tesis de Garzón. Feien turisme? Havien quedat amb na Tatcher devers la columna famosa de Trafalgar square per anar plegats de copes o per dur-li un collar, relíquia incorrupta de na Carmen Polo? Voleu dir que si haguessin estat tan insignificants i inofensius la judicatura londinenca s'hauria immutat? Haurien demanat clarícies per saber a què s'havien d'atendre? Si la cosa era tan insignificant, per què va haver de resoldre el tema el ministre Abel Matutes i no hi enviaren un ordenança perquè els arreplegàs? Si han obrat pel seu compte i risc, perquè no se'ls sanciona per posar el nas allà on no els demanaven? Per què la reacció del govern davant l'extradició de Pinochet ha estat la mateixa que donen els perdedors d'un plet "som respectuosos amb la justícia i acatam la sentència" i no s'han alegrat com la resta de forces polítiques civilitzades? Són massa interrogats per respondre'ls a la gallega o amb l'arronsament d'un bigoti de hiena. Són massa escletxes per on es filtra un tufet d'immobilisme, d'estar allá mateix on eren fa cinquanta anys, de no haver pogut homologar-se amb el que s'anomena convencionalment la dreta civilitzada europea. Un inútil viatge a la recerca del centre d'enlloc.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris