nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
20°

Què esperam del PSM?

Els del PSM no estan gens entusiasmats amb la idea d'anar amb UM a les generals. Quan dic «entusiasmats» és això precisament el que vull dir: no en tenen cap gana ni una. Quan hom està desganat és inútil péixer-lo perquè acaba per barrar la boca o escopir tot allò que li donam a la força. Així i tot, estic segur que la gent del PSM valora i entén els oferiments d'UM i els arguments que li exposen amics, col·laboradors, simpatitzants i gent nacionalista en general. D'això darrer en diuen la pressió mediàtica, però jo m'estim més parlar de la diversitat d'opinions i sensibilitats que s'ajunten en el nacionalisme.

Sempre he cregut que el mallorquinisme, aquest camp de pensament i reflexió que s'ocupa de la dignitat de Mallorca i els mallorquins, s'ha anat conformant al llarg d'aquest segle amb aportacions tan diverses com les d'un tradicionalista com Mn. Alcover, un federalista com Benet Pons, un socialista com Gabriel Alomar, un monàrquic com M. S. Oliver, un republicà com Emili Darder, un catòlic com Guillem Forteza...

Aquests, i altres, són els pares ideològics del nacionalisme a Mallorca; i el PSM n'és la síntesi. És l'opció nacionalista més definida, més reivindicativa, de més llarga trajectòria política, i que ha tengut més ocasions per aplicar el seu programa. Ho deia Melià Ques, un jove d'UM, fa uns dies: el PSM és el referent del nacionalisme a Mallorca.

Si se li reconeix aquest valor de pont, per què el PSM es resisteix, ara que ja té formalitzat un acord electoral europeu amb CiU, a anar amb el nacionalisme moderat mallorquí a unes generals? No tenc la resposta precisa i clara, però sospit què és el que està passant. El PSM, malgrat controlar quotes de poder interinsular, insular i municipal com mai no havia fet, passa una mala temporada i ho dic no perquè conegui el partit per dins sinó pel que puc observar en les seves actituds resistents i en l'ambient d'agressivitat amb el qual ha estat tractat des del 14 de juny.

El PSM tengué uns mals resultats electorals a les autonòmiques sobretot per les energies que la seva gent crema en campanya. Les millors candidatures i més que altres egades, assistència sostenguda als actes electorals, més publicitat que mai al carrer, el convenciment que aquest cop sí que creixerien molt, la simpatia de l'alfàbrega... i ja ho veis: UM creix i ells davallen. Una tragèdia per un partit domèstic que té el seu principal capital en la militància entusiasta que en època electoral es desviu pel partit. La nit del 13 de juny a la seu de Palma tot eren cares llargues i la desil·lusió que els impedia brindar amb cava.

Després vengueren les llargues converses per fer govern, el fallit bloc nacionalista, el combat amb UM pel Consell de Mallorca, la pèrdua del senador i la conselleria de medi ambient, la poc afortunada estrena de càrrec per part de Sampol, l'agressivitat mostrada per alguns comentaristes polítics, un gens afortunat editorial d'aquest diari...

El que els passa a aquesta gent és que arriben a la precampanya de les generals esgotats, amb la llengua fora i ells "la militància més activa" sap perfectament la feinada que suposa preparar unes generals i després, per ventura, no arribar als mínims.

Si el meu diagnòstic és cert, i estic segur que m'ho faran saber, el que passa és que el PSM viu ancorat en la cultura de la resistència, un partit de grans ideals, militants generosos i campanyes diferents... però d'escassa tradició de govern, una tònica que ara haurà de canviar de precís.

Estic convençut que des del PSM entenen que el nacionalisme és un constructe cultural i cívil fet a base de mestissatges i dissolucions; interclassista diríem altres temps i la clientela electoral del PSM precisament és interclassista. No em crec que l'argument per no anar amb UM sigui la por de perdre vots per l'esquerra perquè això s'evita explicant l'aliança i muntant una campanya per captar la diversitat de vot nacionalista.

El que li demanam al PSM des de fora del partit, i per això hem de ser delicats i educats en la nostra demanda, és un bot estratègic que passi per creure's que són el referent nacionalista des del 1978 i que han de poder representar dretes i esquerres perquè la dreta i l'esquerra nacionalista es preocupa per la cultura, l'ordenació del territori i el finançament.

El cap de setmana passat els nacionalistes del País valencià acordaren anar plegats a les generals. A Eivissa ja hem vist els resultats d'una aliança de sensibilitats polítiques diferents per superar la dreta tradicionalista, i ara el mateix es prepara a Menorca pel Senat. Aquí també s'ha de poder oferir a l'electorat la possibilitat de rendibilitzar el vot i reclamam del PSM que lideri l'alternativa i retorni al món del nacionalisme el representant a Madrid que les converses del juliol no ens atorgaren. Pot ser una manera de reconciliar el partit, que torni a ocupar el paper aglutinador que ha jugat aquests darrers vint anys i segueixi presentant-se davant l'opinió publica com el partit que d'una forma sincera i efectiva s'ocupa de la gent, de la gent de les Illes Balears en aquest cas i no sols dels mallorquins.

Allò que és possible al País Valencià, Menorca i Eivissa ha de ser possible a Mallorca. O és que nosaltres som d'una altra pasta?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris