cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

Rèplica a Tolo Güell

Vaig llegir, com sempre faig amb les seves magnífiques col·laboracions, l'article «Menjar calàpets» de Gabriel Florit, amb el contingut del qual em sent absolutament identificat i, per tant, no hi tenc res a afegir. D'altra banda, he llegit la rèplica de Tolo Güell, en qualitat de cap de relacions del SYP, i d'aquesta sí que en tenc algunes coses a dir.

Entenc que el sr. Güell, en virtut del seu càrrec, hagi de sortir en defensa de «la casa», però negar les evidències no és una mesura intel·ligent ni va a favor de Syp. Sempre és millor assumir els problemes i mirar de resoldre'ls, que no donar-ne la culpa als altres, sistemàticament. El sr. Güell sap, o hauria de saber, què passa dins ca seva. El cas que contava Biel Florit no és un cas aïllat sinó quotidià. Les cartes en els periòdics, queixant-se del tracte discriminatori amb aquells que s'expressen en català als establiments de la cadena han sovintejat prou com perquè no s'hagi de considerar una anècdota. Som molts els qui en tenim alguna experiència personal. Potser que les «intencions bàsiques de Syp-Mercat en matèria de llengua i cultura siguin absolutament respectuoses amb l'idioma propi de les Illes Balears», però ara per ara, són això, «intencions bàsiques», sense que això es tradueixi en fets empíricament demostrables.

Amb tot, allò que ja em pega una coça a l'os de la cama és la sortida paternalista d'en Tolo Güell, amb allò de «suposam que vostè no vol que la deixem sense feina i sense sou», referint-se a la caixera que exigeix als clients que li parlin espanyol. Ja ho val! I ara! Deu estar informat, el sr. Güell, que a la majoria d'establiments de les zones turístiques s'exigeix, sense cap recança, que els seus treballadors sàpiguen alemany, anglès, o totes dues llengües. En no pocs casos, no saber l'alemany, i l'anglès, o qualsevol altra llengua estrangera, veta l'accés a un lloc de feina. Aleshores, per què es considera discriminatori, xenòfob i fins i tot inconstitucional exigir el català a un treballador, mentre que exigir-li l'alemany és un dret empresarial perfectament assumit?

Per acabar d'arrodonir-ho, el sr. Güell fa el que fan tots els mallorquins porucs: donar-se la culpa a ells mateixos. Les pobres dependentes que exigeixen sense cap mirament que els parlin en castellà (només als mallorquins; els estrangers poden parlar com vulguin), actuen així perquè «han tingut la mala sort de trobar-se amb (sic) persones que, en veure que no parlen el nostre idioma, els dediquen un article i les acusen d'imbecil·litat, de blaiura i de manca absoluta de respecte a la nostra cultura» Au idò! De qui és la culpa? De les pobres dependentes? Ca, barret! Nostra i ben nostra, per esser tan caparruts i voler parlar en la llengua que vam mamar. A les classes de sociolingüística, d'aquesta regirada contra la llengua pròpia en dèiem autoodi.

Syp no és l'única empresa que no respecta la nostra llengua, evindentment, però això ni la justifica ni l'eximeix de la quota de responsabilitat que li correspon en el procés de substitució lingüística que estam patint. De manera que, ara per ara, com al mateix Biel Florit, a mi que no m'hi esperin. Jo tampoc no vull menjar calàpets.

Jaume Fuster Alzina. Cala Rajada

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris