nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
18°

Notícia d'Itàlia

L'excomissària europea Enma Bonino ha tornat a donar la campanada obtenint setze milions de signatures per impulsar vint referèndums que, si van endavant, capgiraran algunes de les columnes que sostenen l'ordre sociopolític i econòmic de la República italiana. És cert que exigir només cinc-centes mil signatures per provocar un referèndum no és una xifra excessiva, emperò, meravella que sobtadament un Estat pugui ser qüestionat des de dins amb tanta potència.

Les pretensions de la senyora Bonino, a qui alguns despietats analistes polítics ja comparen amb la senyora Tatcher, pretenen la completa liberalització del mercat de treball, respecte al qual proposa cinc consultes: la plena liberalització de les oficines de feina; l'abolició de restriccions amb la contractació de treball temporal; la plena liberalització del contracte a temps parcial; la plena liberalització del treball a domicili; i l'abolició per a les empreses amb més de quinze treballadors de la readmissió obligatòria en acomiadaments improcedents.

Per altra banda, després d'aquesta empenta, vol la reforma del poder judicial i pretén, entre d'altres, l'eliminació del sistema de quotes polítiques per designar els membres del Consell General del Poder Judicial; la separació de jutges i fiscals en dues carreres completament distintes; i la introducció d'un temps màxim per a la resolució d'actes judicials i administratius. Pretén, a més, la reforma del sistema fiscal i de tot el sistema de pensions i seguretat social: impuls decidit a l'assegurança privada en l'àmbit de l'assistència sanitària i l'assegurança laboral. I, per acabar, demana la reforma electoral i del finançament dels partits, tema de sensibilitat universal i molt particularment a Itàlia.

Els radicals sovint ens sorprenen amb propostes inesperades i aquesta n'és una. Naturalment s'alçaran amb urgència les veus més autoritzades de la República i posaran ordre o pactaran un acord, amb les consegüents concessions inevitables. Però, l'engronsada servirà per moure tothom a la reflexió i per qüestionar la presència i la potència de determinats monopolis que funcionen al cobrament d'una normativa plantejada en un moment en què el lliure mercat era una entelèquia o que arranca de premisses una mica estantisses i que mereixen una reflexió universal sobre un model que encaixa malament en un espai obert i que es pretén competitiu.

Aquests fets fan que donem per bones massa coses establertes. Freqüentment, no miram massa lluny perquè la immediatesa dels problemes impedeix que observem l'horitzó i que, en conseqüència, teoritzem sobre el contingent i proposem solucions valentes i, de vegades, inesperades.

Moltes d'aquestes coses que Enma Bonino planteja avui és clar que no poden posar-se en marxa demà matí i segurament necessiten reformes estructurals molt complexes. Però no es pot negar que moltes de ments lliures pensen sovint que el poder dels sindicats i els seus mecanismes de finançament són massa sovint excessius; i que la reforma del poder judicial ha de ser una cosa més profunda que una qüestió sobre la qual els partits no es posen d'acord; o, com molts pensam, que la liberalització del mercat de treball promouria riquesa i benestar al conjunt dels ciutadans i no només, com es pretén de vegades, als patrons.

El problema de fons, emperò, és que vivim sobre veritats que constitueixen un equilibri complex i molt treballat; i el problema sorgit a Itàlia és que la promoció d'aquest grapat de referèndums prové d'una persona que, ja sigui pels seus posicionaments històrics sobre qüestions a les quals l'esquerra és especialment sensible, o "per què negar-ho" per una certa imatge «progre», ha fet un plantejament que posarà els pèls de punta a tota l'olivera amb el senyor D'Alema al capdavant.

Preparem-nos per al típic procés de demonització que patirà, des d'ara mateix, la senyora Bonino, que serà presentada com una infiltrada de les forces del mal amb l'objectiu de sumir en la misèria la República italiana; un personatge que "se sabrà ben aviat" treballa secretament per impedir la prosperitat i que, tot i la brutal potència i curiositat que desperta la seva proposta ultraliberal, serà presentada davant el públic "paradoxes de la política" com la principal enemiga de la llibertat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris