nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
11°

Fonamentalismes i pistoles

Vostès sé que pensaran que duc una fixació amb els ciutadans dels Estats Units d'Amèrica del Nord i els seus usos, costums i neures, les contradiccions i dobles morals, la prepotència, millor dit: l'omnipotència aquests darrers temps, quasi sempre i pertot arreu. I sí, potser vostès tenguin tota la raó del món; per instint de conservació els estic molt a l'aguait. Per natura, convicció i complexió sineuera, som guaitador curiós i crític en tot allò que al meu parer és i significa empentejar, orinar fora del test. I qualsevol empenta en contra de les meves conviccions em fa més mal al lleu que el tabac, creis-me. Per això, quan m'escarabot els morros cada dia davant la flagrant colonització d'un poble per un altre que té les espases més llargues, se'm despara l'anedralina i ja l'hem armada. I sempre arrib a la conclusió que els que exerceixen el colonialisme de manera més ferotge, així, a nivell global, mundial, són els Ianquis de la punyeta. Fan i desfan com els ve de gust, millor dit, de la manera que més convé al seu mercat d'excedents comercials, tan si són pollastres frits com si són míssils de mitjà i llarg abast. I són agressius, prepotents, intolerants, inventors agudíssims de guerres convenients als seus puntuals interessos comercials, violents, charlstonhestonianites, johnwaynians, primer desparar i després preguntar, que, per excés, no em deixen de sorprendre mai.

Aquestes darreres setmanes, altre pic he pogut guardar dos retalls de premsa que he considerat escandalosament definitoris de les seves estretors de criteri, la intransigència, l'agre fanatisme residual de la mentalitat tancadíssima de les sectes anglosaxones (i d'altres de més a prop, eh, Ginebró Serra?), que poblaren aquells territoris fa no res, quan el meu besavi Biel Florit i Fontcuberta encara feia mantins d'arada i mànecs de gavilanys per ca'n Font, ca'n Dameto, o pel comte d'Espanya. El primer retall, tan esperpènticament dramàtic, gairebé mouria la hilaritat si no signifiqués tanta estupidesa: A un estat del «Far West» els caps pensants més il·lustres han decidit que calia prohibir a les escoles (els agrada prohibir una cosa de no dir, hi disfruten, orgasmen, ahhh!) la teoria darwiniana de l'evolució. I ho han fet. I la ciència? I el racionalisme? A fer moltes catefes de punyetes! S'han quedat ben amples. Argumentació: Darwin va en contra de les ensenyances de la Bíblia. I punt. I si el fuell gisca, posa-l'hi una grapada de morques. Embrutaran més, però no es sentirà el gemec del ferro fregant el ferro. El títol del segon retall diu talment: «Nueva York regula la venta de pistolas de juguete para evitar confusiones». I és que passa que, des de l'any 88 ja hi havia una llei que regulava això de les pistoles de jugueta, doncs totes havien de dur una cridanera ratlla color taronja al canó, però, com que era molt bona d'esborrar la punyema de ratlla, tots els dies els policies locals mataven jovenetlos asilvestrats perquè en lloc de dir bon dia, deien pum! «Crèiem que duien una arma», manifestaven, i després resultava que en lloc de disparar bales sols disparava aigua, fotre, i això no és això. Pobres policies, el trauma que això els representava, psiquiatre per amunt, assumptes interns per avall. Però el ninet de catorze anys de la pistola d'aigua ja és mort, no li calen metges ni psiquiatres, sols una mortalla de ninet mort. Solució: A partir d'ara mateix totes les armes de jugueta hauran de ser de colors molt vius, blanques, roges, taronja, grogues, blaues, rosa, púrpura, o totalment transparents. Així de simple. Els cappares de l'ínclit consistori USA no se'ls ha passat ni un moment pel capoll que el perill no neix de les pistoles de jugueta, si no de les altres, de les de veritat. Que prohibeixin primer les que maten i assumpte resolt. Si després el darrer gruix de cervell els deixa arribar a la conclusió que tampoc no és massa sa que el jovent s'entretengui amb pistoles de jugueta, doncs, venga, prohibiu-les també, que es veu que és un esport nacional, això de prohibir. I el darrer que se'n vagi, que apagui el llum i tanqui la porta, ostres, quin personal!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris