lluvia ligera
  • Màx: 24°
  • Mín: 21°
18°

El bon temps

No és igual sortir del fred cap a la calor que sortir de la calor cap al fred. Entre un i altre excessos s'intercalen les parts més suaus de les primaveres, la primavera de sempre i la d'hivern. El trànsit de la calor cap al fred proporciona les temperatures més amables, més hospitalàries i més indulgents del calendari. Amb els anys, les persones tendim a convertir-nos una mica en sibarites de la temperatura, i ens especialitzam en hores i llocs que presenten les peculiaritats que ens permeten treure'n el millor profit. La temparatura, com és ben sabut, no és estrictament una qüestió de física i química. Els termòmetres fan la seva feina, sens dubte; però estan mancats de mecanismes capaços de percebre invisibles components tèrmics de naturalesa probablement espiritual "a manca, ja es deu haver entès, d'un terme més precís o expressiu. Ara vivim el moment estel·lar del variat catàleg de temperatures primaverals que desprèn l'illa. Aquesta sortida de la calor, en trànsit pausat de cap al fred, genera instants de bonança incomparables. Són "tot ha de tenir cara i creu" dies terribles per a les persones propenses a les depressions i a altres alteracions de la serenitat en general. Però si una persona té la sort de no ser-ne afectat o de poder-les contrarestar amb càpsules farmacèutiques, la veritat és que no podem imaginar el cel amb una altra temperatura. Parlàvem, una mica més amunt, de les hores i els llocs especialment favorables a la seva fruÏció. Un servidor us puc dir que, sempre segons la meva experiència, l'hora d'anar a dormir és el moment idoni; i, per una feliç coincidència, el llit "entre els llençols" és el lloc indiscutiblement ideal. Ara els llits són una meravella, gràcies als somiers de taules flexibles i als matalassos, acollidors però no asfixiants. Els joves no saben com eren els de cli o els de llana alguns mesos després d'haver-la tupada. En la qüestió dels llits, el progrés és inapel.lable. Idò bé, aquests dies, ficar-se sense roba entre els llençols, amb un simple cobertor com a tapament, i esperar amb calma l'instant en què la son beneeixi el nostre cos, és, ara per ara, l'experiència que associaria amb més convicció a una certa idea de felicitat. Tot, com és de raó, dins els límits de les coses senzilles i accessibles a la majoria de persones.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris