nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

El que et sacrifiques és amor

Com que no estic abonat ni em reguen, els diumenges a vespre no puc veure l'extraordinària sèrie d'humor Friends del Canal + (sort que la sogra m'ho grava). Això m'obliga a haver de fer zàping compulsiu cercant qualque cosa digna (tasca realment dura i difícil els caps de setmana). Aquest diumenge em vaig trobar una que em va fer levitar, encara que de digne no ho era gens. En un pseudo Lo que necesitas es amor apareixia una al·lota tota tremolosa dins d'un vaixell. Mirant a la càmera prometia que tot allò que anava a fer era perquè li volia demostrar al seu home que l'estimava amb bogeria. Llavors, la dona en qüestió se tirava dins l'aigua on l'esperava un minisubmarí. La seva intenció era submergir-se dins l'aigua per entrar bussejant dins de l'aparell, però el principi d'Arquímedes unit al vestit de neopré que la feia surar i l'acolloniment del moment va fer que no pogués ficar el cos davall l'aigua més de dos pams. Va sortir de l'aigua renegant i, ja damunt la barca, tota empipada i banyada, va demanar disculpes per no haver pogut demostrar que, tot i que tenia claustrofòbia, era capaç de ficar-se en un minisubmarí per amor. Aquí acabava el vídeo, però no el programa: a més de claustrofòbia, la senyora també tenia vertigen. Ràpidament la subjecten amb un arnès, la fermen a una corda i l'enfilen fins dalt de tot del plató mentre sanglota i tremola d'amor. Ara sí que li havia aconseguit demostrar que l'estimava. El sacrifici per amor, en el més pur estil catòlic adaptat a la «modernitat», s'havia realitzat. En un primer moment vaig pensar que aquell programa era una bedulada més dels companys mediàtics d'en Jose Mari sense cap utilitat, però m'equivocava. D'aplicacions en podria tenir diverses i molt sucoses. Posem per cas que Jaume Matas vol demostrar als seus socis ultradretans que el seu amor per ells és gran i sincer. El seu sacrifici hauria de ser majúscul. Ja el veig al plató d'aquest pseudoprograma embolicat en una senyera (sense el castell, és clar) mentre sona La Balanguera interpretada per Sa ximbomba atòmica alhora que firma el carnet de soci de l'Obra Cultural Balear i els castellers de Palma li fan un tres de deu amb folre i manilles al costat... El programa es podria dir Noltros som noltros. És clar que aquest és un títol més apropiat per a un espai dedicat a la filosofia existencial. En un programa sobre l'existència i la identitat, quin tipus de publicitat seria la més adient per emetre durant els intermedis? Anuncis de medicaments com el Prozac, de pel·lícules d'en Woody Allen, d'associacions proeutanàsia o de religions que prometen la vida eterna? Segurament acabarien anunciant telèfons mòbils a ritme d'El Chaval de la Peca o d'operadors de telefonia fixa oferint rebaixes impossibles? Això darrer, segur, i molt segurament també serà el que acabarà publicitant la Seu per pagar les obres que s'hi han de fer. Però la tela de 40 metres que servirà per amagar les bastides haurà d'estar redactada amb propietat: «Per parlar amb Déu hauràs d'entrar a la Seu. Però per parlar barat per telèfon hauràs de parlar amb nosaltres. Santel. Adoraràs el telèfon i a nostre Senyor». Aquesta és una de les possibilitats, l'altre: «Zu Verkaufen. Kuhn and Partner». Tant si és UNI2 com si és en Matias Kuhn qui paga, aquests doblers que el bisbe, Teodor Ubeda, aconseguirà per a la Seu estaran nets de tot pecat a diferència dels bitllets que circulen pel Regne Unit. Segons un estudi encarregat per la BBC, el 99% de les lliures esterlines en circulació a aquest país estan impregnades de cocaïna. Sembla que això no vol dir que totes les lliures s'hagin utilitzat en alguna ocasió per esnifar aquesta droga ja que que un bitllet «drogat» n'ha pogut contaminar centenars per contacte. Sort d'això, perquè no m'imagín el 99% de la població del Regne Unit esnifant a totes hores. El que em costa menys d'imaginar és que als laboratoris que treballen per la NASA en la construcció de naus espacials, de tant en tant, consumeixin qualque substància psicotròpica. Si no, com s'explica que la Mars Climate s'estavellàs contra Mart i es perdessin 20.000 milions de pessetes per una simple confusió entre milles i quilòmetres?. I llavors un pensa: «Si els de la Nasa no s'entenen amb una cosa tan simple, com volem que els hotelers s'entenguin amb el govern i acceptin l'ecotaxa?». No atur de sentir els hotelers dient que «no s'ha de construir més; que hem d'anar cap a una Mallorca més ecològica; que ja no hi cabem; que si volem tenir turisme durant molts d'anys hem d'aturar...». Però després, a la que tenen l'oportunitat de demostrar que volen anar per aquest camí, el cantet, en moltes ocasions, canvia. Per ventura tot forma part d'un gran i esperpèntic programa televisiu on volen demostrar que s'estimen tant Mallorca que per això accepten sacrificar-se i fer-se mal a ells mateixos d'una manera tan clara i rotunda. Me'n vaig a veure Friends.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris