algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Congressos regionals

Moltes coses s'han dit sobre els diversos congressos regionals celebrats pel PP aquest primer cap de setmana d'octubre de 1999. Que si en Fraga a Galícia repeteix amb ample majoria, que si els crítics i els oficialistes canaris se reparteixen bufetades a tort i a dret, o que si la secció de Balears ha guarit ferides elegint Jaume Matas de manera clara. Tot això està molt bé, el que m'interessa és allò que s'amaga darrere la coincidència temporal. És a dir: és casual que aquests congressos se celebrassin a les mateixes dates? Aquesta coincidència és indicativa d'alguna ideologia? Desconec si és simple casualitat o si és fruit d'una directriu de la direcció madrilenya del PP, en tot cas és demostratiu d'una absoluta insensibilitat per una imatge autonomista, és una mostra que tant els fa intentar donar una impressió pública de funcionament sobirà. Per dir-ho de manera gràfica: no és el mateix conceptualment el PP o el PSOE de Balears que el PP o el PSOE a Balears; el primer dóna a entendre que existeix una personalitat diferenciada, que es comparteix un projecte comú però que s'incorpora la realitat diferenciada del propi territori; el segon és simple apèndix que no incorpora res, és el mateix a un altre lloc. En el primer cas es podria parlar de federalisme i confederalisme, de diversitat, de plurinacionalitat, de descentralització política, de llibertat per autoorganitzar-se. En el segon cas seríem a la unitat i a la descentralització administrativa simple gestió subsidiària i disciplinada dels afers més locals. De fet, n'hi ha que pensam que aquest plantejament està farcit de bona fe, que es miri per on es miri, per raons històriques, per tarannà, per cultura política, és impossible vehicular un autèntic respecte a les diverses nacions que componen l'estat, que no podem esperar una voluntat positiva a les nostres reclamacions, que en tot cas aquesta voluntat s'haurà de forçar, sigui per aritmètica parlametària o per raó moral-ciutadana. Per molt que ens esforcem, a la Meseta tenen tan interioritzat el seu nacionalisme que no poden donar passada i admetre que existeixen altres realitats igualment valorables i protegibles, amb els mateixos drets. De cap manera, ells són de primera i nosaltres de tercera regional, acceptar un canvi en aquesta concepció és complicat. Hi ha tres opcions clares. Una primera és que no s'accepti el canvi, això ens condueix o a la desaparició de la nostra identitat o la necessitat d'aconseguir la independència per sobreviure. Una segona opció és que les circumstàncies obliguen a anar canviant la concepció, és la cosa gradualista que ja veurem si acaba o no en un carreró sense sortida. I una tercera és que el canvi sigui fruit de l'autoconvenciment. Precisament dins aquesta darrera opció se situen persones que militen a partits estatals però sensibles a la plurinacionalitat (almanco en les seves declaracions públiques) que ens embullen el panorama; quan alguns socialistes catalans parlen de federalisme, vénen a dir que des d'estructures espanyoles és possible el respecte a la diversitat, de fet hi ha sectors del PP d'aquí que ens farien un discurs similar. Doncs bé, la veritat és que aquests sectors a l'hora de concretar les bones intencions que expressen a les seves nacions sense estat o no tenen prou força per decantar la balança, o simplement no fan res, demostrant que no s'ho creuen tant com pareixia. Les reformes autonòmiques que ara proposa el PSOE no deixen de ser odioses ja que la comparació amb l'època en què governava és inevitable. Ningú no ens regalarà res, només allò que siguem capaços de guanyar per la força de les urnes i dels nostres plantejaments serà esgarrepat. No sé si els podrem reconvertir, el que sí pens és que no es reconvertiran amb bones paraules i copets a l'esquena. Si volem ser respectats primer ens hem de fer respectar. Si creiem que les Balears són la nostra nació política amb tota l'especificitat que això suposa, les delegacions paternalistes ens feran llàstima i els congressos de segona que només compleixen formalismes els considererem menyspreables. De fet, el socialisme valencià és bon exemple de tot això que parlam.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris