nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 11°
12°

Una casa molt gran, molt gran, molt...

No és convenient, i més en un periòdic, fer profecies: corres el perill que es compleixin. Però servidor no puc evitar el pressentiment que el senyor Jaume Ribas i Ribas, nou secretari general del Partit Popular a les Balears, haurà de posar la cara més de dues vegades on per ventura l'hi hauria de posar algú altre. Bé, això tampoc no s'assemblaria, ni de lluny, a una profecia, perquè qualsevol persona amb un grau major o menor de subordinació ha de posar la cara on algú altre l'hi hauria de posar. Ara, no m'estranyaria que el senyor Jaume Ribas i Ribas, nou secretari general del Partit Popular a les Balears, hagi de suportar una càrrega de culpes alienes superior al que en aquests casos es dóna per normal. Teniu dret a preguntar-vos en què es basa un servidor per fer aquest tipus d'insinuacions, i la resposta és molt clara: el senyor Jaume Ribas i Ribas, nou secretari general del Partit Popular a les Balears, no ha anat darrere el càrrec, no hi ha arribat parant trampes, fent la traveta, la punyeta o la potranca; ni fent oli ni pegant colzades "perquè s'entrevegi com n'és, de variat, el catàleg de tècniques per arribar a servir la societat des d'un càrrec. No, a ell l'han anat a cercar, l'han triat expressament entre molts d'altres possibles secretaris generals del Partit Popular a les Balears. Quin perfil havia traçat el senyor Jaume Matas i Palou per a aquest càrrec? Allò que sembla segur és que, en traçar aquest perfil, es devia tenir present la capacitat de conviure assossegadament amb el cercle i el quadrat "sense cap connotació amb les avantguardes artístiques" com a únic marc ideològic per al partit del nou mil·lenni. No es tracta ben bé d'un saludable eclecticisme, sinó d'un fetge que contribuesqui substancialment a metabolitzar unes contradiccions que atropellen qualsevol ombra de sentit comú. L'argument que se'ns ofereix és de primera línia de foc: «En un partit tan ampli com el PP, hi ha lloc per a les tesis lingüístiques de Joaquín Cotoner». Per què no ho havíem endevinat? El secret és l'espai, l'amplitud, la quantitat: si sou molts, podeu tenir de tot, el poder i la glòria, i les penes del purgatori. No és una qüestió en la qual la paraula dels científics hagi de tenir un pes rellevant. És una simple qüestió de nombre. Si sou molts, podeu tenir gonelles. I si no? Per ventura el senyor Jaume Ribas i Ribas, nou secretari general del Partit Popular a les Balears, ens ho pugui explicar de manera entenedora.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris