cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

Quadern de viatge (VII)

Dijous, 30. Estic llegint l'assaig Art i Conjuntura, La jove Plàstica a Mallorca 1970-1978, del professor Jaume Reus Morro. tot i que encara no tenc formada una opinió definitiva sobre aquest estudi, tan necessari, d'uns anys d'una gran força creativa emergent, una inicial petita discrepància ens separa, car en el meu «Dossier» de l'any 80 l'anomenava «Nova Plàstica». En el breu recorregut de lectura m'ha cridat l'atenció una nota a peu de pàgina, concretament a la pàgina 40, referida a una entrevista realitzada al pintor Pere Gelabert, en el setmanari Dijous d'Inca, el 20 de febrer de 1975, signada per «Natos Foscos», pseudònim de Damià Pons iPons. Sobre aquesta qüestió m'agradaria fer unes puntualitzacions, no tant perquè afectin essencialment la rigorositat del llibre, que no ho fan, com per aclarir alguns aspectes ignorats del pseudònim utilitzat i de les persones que hi havia darrere.

Cal fer, però, un poc de memòria. El 5 de setembre de 1974 aparegué el número 0 del setmanari Dijous, del qual vaig ser promotor, col·laborador i, alhora, coordinador d'un grup d'amics, ferits tots ells per la dèria de l'ecriptura i de l'art, que aportaven les seves contribucions literàries per enriquir un mitjà de comunicació local que, en la meva opinió, havia de defugir el localisme. Damià Pons i Pons, Damià Ferrà-Ponç, Jaume Armengol o Pere Gelabert eren alguns d'aquests col·laboradors. Així mateix, Damià Pons i Pons coordinava una secció poètica anomenada «Presència en ritme», títol manllevat al poeta Bartomeu Rosselló-Porcel, d'un poema que diu: «Presència en ritme. Cos/de paraules precises./Lluminària en flagell/damunt ombres passades». Tanmateix, el mateix Damià Pons, a més de signar alguns articles amb el seu nom, també utilitzà el pseudònim «Octavi Rosselló», precisament en un article que, l'any 74, celebrava el cinquantè aniversari del manifest superrealista. Érem, aleshores, uns joves ingenus amb el cap ple de grills i la nostra aventura acabà el 13 de març de 1975, en el número 25, quan les forces «assenyades» de la publicació ens engegaren a dida. L'abril de 1974, el nostre amic Joan Palou, un artista encara ara inclassificable, havia fet una exposició a Campanet. A la contracoberta del senzill catàleg hi incloïa un poema, «Alta infidelidad», de poesia experimental, que començava: «IX Migrola de Agodoi Salle/asavevio las fahos las floroe/Natos Foscos/i llampas las socorrimo». D'aquest poema vaig elegir dos pseudònims: «Natos Foscos» i «Ósmón Píridódi», el segon dels quals vaig utilitzar en un parell d'ocasions. Quant al primer, «Natos Foscos», es tracta d'un pseudònim col·lectiu sota el qual es publicaren, de matèria diversa, sis articles: dos d'ells eren meus, un d'Antoni Ramis Socias, dos de Bernat Ramis, crec que amb Rafael Company i, efectivament, un de Damià Pons i Pons, el que fa referència a l'entrevista amb Pere Gelabert, quan ambdós estudiaven a Barcelona.

La foto que acompanyava el text, en la qual hi ha Pere Gelabert devora el també pintor i escultor Gerard Matas, record perfectament que la vaig fer a Bunyola, just davant la casa on vivia en Gerard, quasi fregant el cel del poble. Quedi, doncs, amb vint-i-cinc anys de retard, contada la història d'aquesta petita història.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris