L'increment de les denúncies per frau immobiliari són una conseqüència més del «boom» econòmic i social que viuen les Balears en aquest moment. Quan la demanda és tan gran, és lògic que les empreses lligades a aquest sector extremin els entrebancs a l'hora de formalitzar els contractes i, en aquest sentit, també és normal que el consumidor se senti sovint enganyat. També entra dins la lògica que alguns compradors d'habitatges es queixin que les seves noves propietats tenen desperfectes i mals acabats. Aquí s'edifica a tota velocitat i, sovint, els pisos ja estan venuts abans de començar l'obra. Per tant, la maquinària productiva va tan accelerada "i els preus són tan alts per la pròpia dinàmica del mercat" que ningú no es pot estranyar si després es produeixen indignades reclamacions. En tot cas, i dins la «voràgine» d'aquest final de segle, caldria demanar un consens social que impliqui immobiliàries, constructores, Govern i els propis consumidors per prendre's amb calma tot el que envolta aquest sector. Mai no s'havien comprat i llogat cases amb la celeritat d'ara. Mai no s'havia viscut tal febre com a l'actualitat. I davant aquest fet, és impossible que no es produeixin disfuncions. Però la realitat és clara: les Balears tenen cada cop més cases, més habitants i, tal volta, menys qualitat de vida, que acaba reflectida en les denúncies que es presenten. Aquestes illes desbocades han de trobar un fre o qualque dia ho pagaran molt car.