cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Oficialistes durs i acrítics

De vegades "i vet aquí un eufemisme estampat en lloc de «quasi sempre»" feim rialles. Contemplam el panorama polític del país i, per una, crec, qüestió de mimesi, hi aplicam una terminologia "un argot, potser" que resulta críptica per a qui no és de l'ofici "polític o periodístic. Ara, per exemple, i amb motiu del congrés del Partit Popular, en el qual el senyor Jaume Matas i Palou obtengué, entre altres coses, el silenci de més de dos-cents compromissaris, s'ha consolidat una anàlisi de la situació del partit que el divideix en oficialistes, crítics i ala dura. A part, naturalment, queden altres «sensibilitats» "també, mira que dir-ne sensibilitats: fa com a beneit" d'importància numeroicament molt secundària, fins i tot insignificant, però real: per exemple, on ubicaríem l'expresident Cristòfol Soler, on ubicaríem aquests militants no organitzats en tendència definida i que serien la gran esperança d'una dreta moderada i civilitzada?

Però, és igual, no ens hem de perdre per les bardisses, o, com diuen pel Principat, no hauríem de perdre la llet pasturant.
De manera que tenim línia oficialista, sector crític i ala dura, i ara mateix un servidor demana llicència per expressar la seva perplexitat. A veure: de la unió "no tant contra naturam com molts es pensen" dels oficialistes del senyor Jaume Matas i Palou amb aquest sector crític, no en resulta un formigó més dur que allò que designam ala dura?

Podeu pensar en alguna cosa més dura que, per exemple, l'aplicació de la Llei de normalització lingüística a partir d'un acord sobre la qüestió de Matas i Palou amb el senyor Herrán? D'altra banda, i ja incorporats a la camiona del poder en el partit, seran crítics els membres del sector crític?

Creu-me, un país com el nostre, més necessitat cada dia d'una dreta equilibrada, té motius de prepocupació que van molt més enllà del dia a dia.

Basta veure el triomfalisme amb què es presenta el senyor Jaume Matas i Palou per comprendre que no s'obre una nova etapa, sinó que ell ha fet allò que molts n'esperàvem: manifestar-se més clarament com el que és.

I això és el que ens espera: un partit dur del qual és absent tota remor de crítica.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris