algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Kosovo, Txetxènia, Timor Oriental

Resulta altament il·lustratiu analitzar des d'un punt de vista nacional el tractament informatiu que fan els distints mitjans de comunicació espanyols sobre qüestions de política internacional.

Del primer que cal adonar-se és de la quasi unanimitat de punts de vista. És curiós que, premsa escrita, ràdios i televisions que se distingeixen per una forta rivalitat i unes tendències molt diferenciades en l'enfocament de molts de temes estatals, després comparteixen la mateixa visió en les notícies sobre determinats tipus de conflictes internacionals. Sembla que, o bé es nodreixen de les mateixes fonts, o bé hi ha alguna mena de consigna que tothom segueix al peu de la lletra. Veiem alguns casos concrets.

El conflicte de Kosovo i la guerra posterior varen ser presentats com una mostra d'on pot portar el nacionalisme exacerbat. Els agressors, els serbis, es presentaven com uns monstres intolerants que volien aniquilar tots els que no eren de la seva ètnia. Automàticament s'insinuava un paral·lelisme entre aquests serbis i els nacionalistes bascs o catalans, intentant confondre els lectors, ja que Sèrbia representa, a Iugoslàvia, l'ètnia majoritària, la dipositària del gruix del poder i la tendència centralitzadora de l'estat, paper, que a Espanya no té res a veure amb els que, des de certs sectors, anomenen nacionalistes perifèrics, sinó més bé amb els nacionalistes centralistes. Es tractava, per tant, d'una campanya per criminalitzar el nacionalisme de supervivència, comparant-lo al nacionalisme expansiu.

El que ha passat a Timor Oriental s'ha tractat d'una forma molt diferent. Enllà, un poble ha exercit el seu dret a l'autodeterminació i, els centralistes que no han acceptat la pèrdua del referèndum, han xopat l'illa de sang. Cap paraula sobre el nacionalisme radical dels pro-indonesis. Simplement s'ha intentat informar d'una forma el més assèptica possible, defugint qualsevol tipus d'anàlisi crítica. Si de cas s'ha intentat presentar els aspectes del conflicte que permeten menys lectures en clau interna, com la diferència religiosa entre Indonèsia, majoritàriament musulmana i Timor Oriental, on predomina el catolicisme. Supòs que aquí el tema era massa clar com per intentar fer empassar a l'opinió pública que els timoresos independentistes eren com els espanyols i els indonesis com els bascs i catalans.

Dos doblers del mateix en el cas de Txetxènia. La invasió per part de Rússia de la república caucàssica ha estat simplement de xifres de morts i de quilòmetres conquerits, però en molts pocs casos s'ha tractat amb un mínim de rigor el conflicte nacional que hi és latent. També hauria resultat difícil presentar els txetxens com a agressors o els russos com els nacionalistes perifèrics.

No sé si les empreses periodístiques només contracten un perfil determinat de professional, o si els donen consignes sobre com han de tractar determinats temes, o si es veuen obligats a aquest uniformisme per la manca de corresponsals propis i la seva dependència de les poques grans agències informatives existents. No ho sé. Però em neg a creure que no hi hagi periodistes espanyols el suficientment objectius com per tractar les informacions internacionals amb una visió més realista i profunda, capaços de realitzar-ne una anàlisi de causes i efectes acurada sense condicionants ideològics apriorístics.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris