nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Qui fa feina per qui

Dissabte, Matas posà el PP a la disposició de Munar. L'estratègia de l'expresident del Govern passa per recuperar el poder «com més aviat millor». És a dir, per no haver d'esperar al 2003. S'ha donat un termini d'un any per connectar amb una part de la societat. I quin segment de la ciutadania se situa entre Jaume Matas i la presidència del Govern? Segons la ponència política del PP, la militància d'UM. És a dir que ha començat una maniobra un tant estranya que consisteix a posar les bases per a una moció de censura amb el suport dels nacionalistes de centre, al mateix temps que, a l'executiva, es fa lloc a l'ala més espanyolista del conservadorisme balear. La paradoxa, per si no hagués quedat clara fa dos dies en la divisió entre aplaudiments i escridasssada dels compromissaris a Munar, la posa de manifest en el diari d'avui el líder del PP que més ha aconseguit atemorir els uemites, que no és Cañellas sinó Cristòfol Soler. Però Matas calcula que, d'aquí a un any, les ferides en els cos d'UM estaran guarides i les contradiccions en el si del Pacte de Pacte de Progrés seran ja insostenibles. Aleshores haurà arribat l'«estat d'excepció» que justificaria la ruptura de la coalició de Govern. Mentrestant, bonda amb UM i canya dura als rojos separatistes. Estratègia que, segurament, ha fet pujar Maria Antònia Munar al setè cel, ja que s'ha garantit que el centre "ella" no tindrà oposició ni per la dreta ni per l'esquerra. Qualque sortida de to, sí, però oposició... A no ser que algun partit del Pacte decideixi que, de la mateixa manera que Matas ha posat el PP al servei de Munar, s'ha de posar al servei de Matas jugant a martiritzar la batlessa de Costitx, de forma i manera que ella s'hagi de llançar als braços salvadors de Joan Verger, que, un cop recuperat el poder per al PP, se'n podria desfer dels crítics, que no havien arribat mai tan alt com ara al partit que liderà Cañellas. Per tant, l'espectacle polític dels propers 365 dies promet ser divertit. Serà una cursa per etapes: eleccions catalanes, pressuposts, transferències als consells, eleccions generals i obertura del nou període de sessions el setembre del 2000. Només tinc un dubte. Haurà descobert el PP quin és el partit que sortiria més beneficiat de fer la pinça al PSIB i de d'evidenciar que UM només pot aliar-se amb els conservadors? Si troben aquest tercer amic, els crítics no estaran gaire contents. Escrit això i per no perdre la perspectiva, convé considerar a costa de qui pensa créixer Unió Mallorquina. Hi ha ingenus que creuen que aquest «qui» és el PSM.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris