muy nuboso
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
13°

Pinochet i la dignitat de Xile

Fa pocs dies vaig veure per televisió un fragment de la roda de premsa que donava l'esposa de l'assassí xilè Pinochet, i un cop més em vaig escandalitzar. Me sembla escandalós, per bé que entenedor dins la contextura moral d'aquesta gentussa, que empri el nom de Déu en va, per assegurar que confien en Ell perquè els jutges britànics dictin una sentència favorable a l'exdictador. També és un escàndol que es permeti la ximpleria de dir, a la pregunta d'un periodista que volia saber si en Pinochet, degut a la seva situació, pobret, havia tengut temptacions de suïcidar-se, que això és la darrera cosa que faria un militar. Però això també s'ha de veure dins el marc de la demagògia més grollera, pròpia dels sistemes mentals primitius que fomenten totes les dictadures. La prova és que aquesta bajanada va provocar els crits d'entusiasme dels partidaris que havien anat a donar suport a la Pinochet, que sembla que no saben que són milers els militars que s'han suïcidat al llarg de la història, molts d'ells per autèntiques foteses en comparació amb els motius que tendria en Pinochet per fer altre tant. Però el que realment em resulta preocupant és veure que la gent reunida davant la porta dels tribunals britànics es divideix en dos grups. Un que demana noves de parents seus desapareguts, torturats i assassinats durant la dictadura de Pinochet, i per això vol que es faci justícia. I un altre, curiosament format en sa majoria per al·lotes bastant joves i amb aparença de no haver freturat mai de res, que diu que la dignitat de Xile exigeix que «mi presidente», com diuen elles, no sigui extraditat a Espanya. Per a aquesta gent, la dignitat de Xile no va quedar destrossada i trepitjada vilment per Pinochet i els seus sequaços quan varen torturar i assassinar, o quan varen ensinistrar cans perquè violassin dones pel sol fet d'esser mares, esposes, germanes o filles d'un xilè que no era dels seus. La dignitat de Xile els sembla malmesa ara pel fet que aquests crims contra la humanitat es vulguin jutjar a Espanya. A mi, la veritat, m'és ben igual on es jutgin, sempre que el judici no fos una farsa encara més indigna. Per això crec que no toquen de peus a terra els que diuen que Pinochet ha de tornar a Xile per esser jutjat allà. Bé han tengut temps de fer-ho des que es va acabar la dictadura, i a ningú no se li havia ni tan sols acudit la possibilitat de dur-lo a la barra fins que se'n va anar a Anglaterra i un jutge espanyol el va voler aglapir. Tampoc no veig ni rastre de colonialisme en el fet de voler que un responsable de crims tan horrorosos en respongui davant un tribunal de la nacionalitat que sigui. Els que pensam que s'ha d'arribar a una estructura de govern mundial que no toleri fronteres per garantir la impunitat dels criminals, no demanam quin passaport té el qui vol fer prevaler la justícia, i en aquest cas, a més, la dignitat de Xile.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris