El congrés del PP es desenvolupà i acabà en els termes esperats. Un cop arribat Matas a un acord amb els crítics d'Herrán, la candidatura del canyellista Joan Forcades era poca cosa més que un testimoni del passat. I aquesta és la principal conclusió del conclave conservador: Cañellas i bona part de la seva generació ja són història. Ahir perderen, de manera irreversible, el darrer tren del futur. Han quedat superats per l'impuls del joves dirigents encapçalats per l'expresident Matas. És possible que aquest partit tengui problemes per exercir l'oposició, també pot ser que li costi anys superar tots els traumes que ha patit el PP a causa dels escàndols judicials. Però una cosa és segura: la vella tropa que protagonitzà aquell període negre i vergonyós ja és pura anècdota. I això que han remogut cel i terra des del mes d'agost per tornar a treure el cap. Però finalment només han recaptat 124 vots. Això sí, la presència de vots blancs i, sobretot, de nombrosíssimes abstencions reflecteix el desencís que pateix en aquests moments una formació que fou hegemònica a les Illes durant més de tres lustres. És tasca de Matas intentar aixecar els ànims. Però una cosa és segura: aquest objectiu li durà temps i, per tant, els que es freguen les mans són els partits del Pacte de Progrés, que veuen com els conservadors necessiten un important marge per recuperar-se del tot. Però el PP entrarà en el nou segle sense ser un cementeri d'elefants, i això és el millor que els pot passar.