cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
20°

Administració segle XXI

El darrer article sobre l'acostament del ciutadà a l'Administració del meu amic Bartomeu Picornell, m'ha duit a penar i repensar la vella dicotomia de l'actuació administrativa i l'actuació política, els dos vessants de tota institució elegida pels ciutadans. Certament dins l'article d'en Tomeu queda sense solucionar el que la Constitució del setanta-vuit ens va deixar com a penyora, el problema de l'atribució de les competències i aquelles zones obscures de les competències compartides. És per això que l'ansietat mediàtica demana cada cop més una clarificació del que ha de fer cada institució i sobretot què no ha de fer, ja que ho farà una altra.

Abans de parlar de nacionalismes o de provincianismes, hem de saber en realitat de quin grau d'autonomia real tenen, o poden tenir les institucions inclosos els partits polítics, sobretot els partits polítics, ja que ells són els artífexs de les aliances que podran aplanar el camí cap al nacionalisme mallorquí?..., balear?, que es demana implícitament a l'article. Solament vull fer una petita consideració al lector, ja que resulta una paradoxa que els partits polítics que han estat els que han catapultat, primer, i acceptat, després, la democratització del Estat siguin els reductes on l'aplicació real de la Constitució no ha entrat encara. L'exemple més clar és el poder local, que no sorgeix ni de la confrontació de les idees, ni de l'habilitat per anticipar el futur o sotmetre el passat a una anàlisi rigorosa. El poder de l'organització a nivell local sol estar en mans d'aquells que han fet favors, atorgat prebendes o del xantatge per poder així dominar el major nombre de carnets del partit en qüestió. Tot el que està fora del partit és un cos estrany que solament cobra vida quan s'apropa la temporada d'eleccions.

Vista aquesta consideració ja veuràs per on vaig i és el dubte de si el diputat nacionalista, diputat en singular o en plural, servirà per defensar els interessos de la nostra terra o si hem d'harmonitzar primer internament el procés de globalització i de nacionalisme per oferir una nova visió de la societat, de la nostra societat.

Els processos endogàmics dels partits polítics han de ser substituïts per processos oberts com va ser el cas de l'efecte Borrell i de les llistes obertes ja que el grau de maduresa de l'electorat és prou gran com per saber destriar les opcions i dignificar el treball públic com un treball de mans netes. També dignificaria la professió de periodista ja que no hauràs d'anar a cercar les brutors dels polítics i podràs dedicar-te a analitzar els comportaments públics i la manera d'exposar-los, és un pla renovi de qualitat per la classe política que ens hem de demanar si ella mateix està disposada a fer-se l'harakiri, com es varen fer els quaranta d'Ayete. Tal volta Tomeu deman massa a una colla de personalitats mediocres, salvant les excepcions, que l'únic que els preocupa és el sou i continuar xuclant de la mamella que tots pagam i que no ens dóna cap benefici.

No és un problema institucional, és un problema de educació política ja que benestar, economia i infraestructures han de venir acompanyades de serveis al ciutadà que millorin la seva qualitat de vida. Ja està bé de crear aparells administratius que solament serveixen per la pròpia administració i per la casta dominant, ja està bé d'utilitzar els diners públics per promocionar la vida social dels agents que han de estar al nostre servei. Volem una adminsitració al servei del ciutadà, que tengui a les seves files els millors agents que hagin sorgit d'una nova escola d'Administració pública que les Institucions i la Universitat han de formar com una sortida natural pels llicenciats de les Illes. Una administració que no perdi mai de vista que el vertader cap és el ciutadà, que és el que paga i que el polític no és més que el gestor de torn que fa que les coses millorin per ell. Perquè aquesta administració funcioni hem d'aconseguir que no sigui el cortijo de ningú i canviar el xip de la mentalitat dels polítics que un cop han conegut el poder no volen deixar l'exercici i s'obliden que ells són els interins d'aquesta història.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris