En teoria, ningú no podrà negar la influència fonamental, si més no biològica, de la llengua pròpia en la ideologia política de cadascú. Avui que, per mor de les llibertats conquerides en aquest país de països, els nacionalismes autèntics reivindiquen amb absoluta convicció i prioritat l'ús de la llengua pròpia com un senyal inequívoc d'identitat i de vertadera descolonització, l'esquerra i la dreta, el socialisme i el capitalisme ja no s'enfronten per les respectives ideologies, sinó per qüestions de llengua i cultura. Vet ací com els elements bàsics "cultura i llengua" de la convivència humana esdevenen elements de separació i discòrdia.