algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
17°

El matisme

El senyor Jaume Matas i Palou deu haver pensat que en el poder s'hi està molt millor que fora del poder, una situació que tot just acaba d'inaugurar en la seva trajectòria política. Poc o molt, sempre havia comandat, des que es ficà on Cañellas el demanava. Un home així format "perquè, com aquell que diu, arribà a l'edat adulta en cotxe oficial" a la força ha de trobar que viure fora del poder és una anomalia que s'ha de corregir millor avui que no demà. I és així que vol preparar un bon exèrcit per reconquistar el consolat i els pressuposts comunitaris "també, per què no, els honors i tota quanta baverada d'encens pugui alimentar la glòria en aquest món: vanitat de vanitats, és cert, però hi ha qui no coneix altra via de cap a l'autoestima i de cap a una ubicació admissible en aquest món". No ha d'estranyar ningú, per tant, que el senyor Jaume Matas i Palou, per assolir l'objectiu irrenunciable del poder, escolti les sirenes polítiques que, durant les tempestes, gemeguen: el fi justifica els mitjans; i, si convé, els mitjans també poden justificar el fi.

La trajectòria de Matas, des dels seus orígens fins ara, és, per damunt de tot, previsible. Només aquells que confonien la realitat amb el desig varen creure que tenien algun significat un parell de gestos dirigits al món de la cultura. Res, allò que el definia era la seva aposta per tot quant podia marcar distàncies i atemptar contra la unitat de la llengua. Aquest era el bessó. Home de formació molt prima en aquests afers, inevitablement s'havia de veure en situacions grotesques. Així, ens va fer passar a tots "perquè era el president de tots, ai las" la vergonya de sentir-nos representats per un president que demanava al president de Catalunya la inclusió en el Diccionari de la Llengua Catalana de paraules d'ús freqüent a l'arxipèlag: no crec que la història ens proporcioni antecedents d'una aital gestió política. Però tot és possible. O quasi tot: no era possible que el seu govern protegís realment el territori. Però, sí, tot és previsible en l'expresident. De què s'estranyen alguns perquè finalment hagi corregut a cercar les benediccions de l'ala més dreta i ultramontana del seu partit, amb representants de plataformes de llengos baleás i altres intemperàncies? Algú creu que Matas n'està massa luny? El poder és, creu, el seu hàbitat natural, i una creença d'aquesta naturalesa pot segellar pactes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris