cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
23°

Un Carrero per al Nobel

Des que era petit, sempre m'han fet ràbia les pel·lícules, contes i històries en què el típic blanc enrollat i bona persona ajudava els negrets (o grocs, o indis...) a lluitar contra les injustícies de les quals eren víctimes. Una imatge profusament propagada per les factories de Hollywood. Potser és per això que m'agrada tant (encara que, paradoxalment, no compartesc gaire) la seqüència del film d'Spike Lee, Malcom X, en la qual el protagonista puja les escales d'una universitat quan es dirigeix a pronunciar una conferència i és abordat per una jove blanca que li demana què pot fer ella per la causa negra. Malcom X la mira per damunt l'espatlla i li contesta «res» i continua caminant.

Em sembla que el cas de Joan Carrero i la seva lluita de denúncia del genocidi que s'està produint a la regió dels Grans Llacs africans, no té res a veure amb el tòpic del blanc enrollat. Carrero és blanc (que no Blanco) però la seva veu, el seu cor són del color de l'esperança, què allà a Àfrica no sabem de quin color deu ser. En Joan Carrero és el rostre negre del patiment de les víctimes d'aquella regió africana. En Joan és la veu nítida i clara, la veu negra de milers i milers de persones sense veu, víctimes de la cobdícia i l'afany de poder d'una minoria dominant negra abonada per poderosos amics. L'amic blanc i dolent.

Ara, una colla de pacifistes de bona voluntat, encapçalats per l'argentí Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la Pau l'any 1980, demanen el premi Nobel per a aquest mallorquí d'adopció. Un premi internacional que serviria, sobretot, per cridar l'atenció sobre la tràgica situació que es viu a Rwanda, Burundi i Uganda.

Un premi Nobel, també, però, en reconeixement a una trajectòria i una vida sencera dedicada a la causa de la no-violència. Joan Carrero va ser un dels primers objectors pacifistes de l'Estat espanyol; ha treballat a la zona dels Andes argentins amb els indis quítxues. Ell i els seus companys han realitzat gairebé 2.000 quilòmetres de marxes per la pau. Ha treballat a fons en la campanya per reclamar que els països rics dediquin el 0'7 per cent del seu PIB als països menys afavorits. Ha participat, juntament amb Pérez Esquivel, en les tasques de pacificació d'Euskal Herria i en definitiva ha estat sempre al servei de la idea de resolució dels conflictes per la via de la no-violència i defensor de la pau en justícia, com a única pau possible.

Ens sembla clar i demostrat que Joan Carrero és mereixedor del reconeixement internacional que pot significar el premi Nobel de la Pau de l'any 2000.

Aquest premi que reclamen per a ell tota aquesta gent constituïda en el «Comitè pel Nobel de la Pau 2000 a Joan Carrero Saralegui». Petició a la qual jo, modestament i des d'aquesta tribuna, m'hi afegesc. Un Nobel per a Carrero, encara que per ventura podríem dir-ho d'una altra manera: un Carrero per al premi Nobel, perquè persones com Joan Carrero, el mateix Adolfo Pérez Esquivel i Rigoberta Menchú, honoren uns premis que massa vegades semblen oferir-nos una de freda i una de calenta.

Per això m'estim més cridar amb la meva veu blanca però humil: un Carrero per al Nobel!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris