algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 12°
21°

El dèficit democràtic del Pacte de Progrés

Un dels principals arguments que varen utilitzar els partits d'esquerra i Unió Mallorquina a les passades eleccions, per tal de convèncer els ciutadans de la necessitat d'enviar a l'oposició el Partit Popular, era que calia una profunda regeneració democràtica dins les institucions autonòmiques, després de setze anys durant els quals "naturalment segons ells" havia mancat transparència i tolerància a l'hora de governar.

Quan encara no s'han complit dos mesos d'ençà que el Pacte de centreesquerra governa aquesta comunitat, aquelles promeses de pluralisme i llibertat comencen ja a ésser història. Poques vegades ha necessitat tant poc temps un govern per mostrar el llautó d'una manera tan poc subtil, demostrant a les clares que una cosa és predicar ètica des de l'oposició i l'altra és donar exemple amb els peus damunt l'estora (o damunt el parquet de fusta tropical) i el vestit d'Armani ben aplegat a la part de darrere del cotxe oficial.

El primer que ja ha mostrat les seves intencions ha estat el mateix president del Parlament, Maximiliano Morales, que a la primera sessió plenària de la cambra es va negar a tramitar una pregunta del grup popular al President Antich, en el sentit que si estava o no d'acord amb les recents manifestacions de Maria Antònia Munar, en què afirmava que el PSOE pot prometre el que sigui perquè no està obligat a complir res des del moment que no governa a Madrid. Jo supòs que a molts de votants del PSIB-PSOE els agradaria saber què en pensa Francesc Antich, d'això. Però sembla que el senyor Morales "la figura que hauria de vetlar perquè la llibertat presidís sempre l'actuació dels representants del poble balear" va considerar que no, que això no interessava ni gens ni poc als ciutadans d'aquestes illes perquè l'esmentada pregunta no es referia a qüestions concretes sinó a idees abstractes. Més o manco aquesta era l'excusa.

Una reflexió semblant cal fer sobre la insistència del nou govern a l'hora de treure endavant determinades lleis pel mecanisme de lectura única, oblidant així les ferotges crítiques que ells mateixos feren quan estaven a l'oposició sobre aquest hàbit parlamentari. La doble moral dels nous governants ha quedat, en aquest sentit, de bell nou ben palesa molt prest: tot d'una que han tastat la mel del poder s'han oblidat de les suposades garanties de control parlamentari que, segons ells, es trencaven utilitzant aquest mecanisme a la cambra. Sembla que la puresa democràtica varia molt en funció de qui governa, demostrant d'aquesta manera el que molts de ciutadans d'aquestes illes ja sospitàvem: per al Pacte de Progrés tot val si ajuda als seus propis interesos, encara que sigui a costra de transgredir totes i cada una de les promeses de transparència que es cansaren de fer no fa tant de temps, quan no era necessari provar amb fets les seves demagògiques proclames.

I per si fos poc tot el que apuntam, el Parlament de les Illes Balears ha hagut d'assistir, astorat, a una de les escenes més patètiques que es recorden al Saló de les Cariàtides: tot un president del govern anat en persona a suplicar al president de la cambra que retiri un projecte de llei perquè des d'un escó una determinada diputada «recomanava» la seva retirada fins que no s'haguessin resolt «petits problemes» de transferències "o sigui, doblers" per a la seva institució, passant fins i tot per damunt una consellera del govern, humiliada en públic tant personalment com institucionalment.

Jo no sé què entén el president Antich per «regeneració democràtica» i «obertura», però haurà de demostrar molta d'imaginació per fer creure als ciutadans d'aquestes illes que amb aquestes actuacions s'aprofundeix en un exercici obert i net del poder. I si tenim en compte que aquest fou l'eix de la seva campanya, hi ha motius per pensar que el gran missatge de renovació de la vida institucional balear és un infant que no arribrà a surar.

Malament, doncs, comença aquesta legislatura des del punt de vista de respecte de les normes democràtiques més elementals, unes enormes sacrificades sense cap escrúpol per tal de mantenir un artificiós equilibri entre veïns que no es refien uns dels altres, esperant a veure qui serà el primer un pacte aparentment signat per a no complir-lo.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris