muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Pilar Costa actua a Manacor

Com a titular d'una notícia, aquest títol no tindria massa transcendència si no fóra perquè fa referència a Pilar Costa Serra (Eivissa, 1967), presidenta del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, i perquè actua de veritat. És a dir, que estrena una obra teatral amb el grup de l'Escola d'Arts i Oficis d'Eivissa, del que forma part fa setze anys. I això serà aquesta diumenge, dia 3 d'octubre, a Manacor, en el marc de la Mostra de Teatre. L'obra porta per títol L'univers perdut, d'Enric Rufas, i ha estat guardonada amb el XXXII Premi Josep Ametller de Teatre. Es tracta d'un conjunt d'esquetxos independents entre ells, on hi ha monòlegs i diàlegs. Pilar Costa protagonitza un d'aquests diàlegs juntament a l'actor eivissenc Juanjo Torres Resina, que és alhora el director de l'obra. Els dos actors donen vida a una parella de professionals del doblatge cinematogràfic units sentimentalment, però amb la paradoxa que mentre que la feina abranda la relació amorosa, la seva vida privada la refreda. La política ha obligat Pilar Costa a trencar amb: la seva carrera d'advocada, l'oenegeisme actiu a Amnistia Internacional i a l'Associació d'Amics del Poble Saharià i la docència a l'Escola de Turisme de les Pitiüses, però s'ha negat en rodó a prescindir del teatre. Aquesta passió per la interpretació no només la converteix en una mandatària atípica, sinó també en un nou prototipus de polític; un nou model de càrrec públic per al pròxim mil·lenni amb la funció afegida, com va assenyalar la mateixa Pilar Costa en el seu discurs d'investidura de 30 de juliol passat, d'«aportar a la política una altra manera d'entendre les relacions personals, polítiques i professionals». En definitiva, parlem de combinar el vessant públic amb la dedicació de temps i esforç a coses tan poc productives des d'un punt de vista mercantil com positives des d'un punt de vista humà, un art fins ara inèdit en la classe política. Un dia, a Eivissa, l'escriptor i periodista Toni Roca explicava, en una taula rodona en què l'acompanyaven el sociolingüista i escriptor Bernat Joan i Marí i l'aleshores senadora Pilar Costa, la dificultat de fabricació que presenten els monòlegs. A Bernat Joan, allò li suggerí una idea: escriure un monòleg tenint en compte la persona que l'ha d'interpretar. Escollí Pilar Costa i va escriure Fàtima a Teheran, una reflexió àmplia sobre els drets de les dones dedicada «a la gent d'Amnistia Internacional». La presidenta no ha fet mai un monòleg i ara no té temps per assajar-ne un, però em comentava fa poc que no vol fer-li «massa propaganda a aquesta obra perquè em faria molta ràbia que l'estrenàs un altra». És la vanitat legítima i esclusivista de la Pilar Costa actriu. O fóra millor dir-ne artista?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris