Sembla mentida que en una terra tan rica i tan pagada de si mateixa com Mallorca el bisbe hagi de permetre la instal·lació de publicitat a la Seu per pagar-ne les obres de millora i restauració. Aquesta iniciativa tal volta faci riure alguns inconscients, però és una de les decisions més tristes que poden prendre els custodis del primer símbol de l'Illa: reflecteix la insensibilitat d'una societat que veu com s'està degradant l'obra dels seus avantpassts. Fa set segles, els fundadors d'aquest país no tenien ni indústria turística, ni constructores, ni sabien què era el PIB. A moltíssims d'ells els venia just menjar. Però aixecaren la Seu i la convertiren en el seu orgull de poble, com a expressió que ningú no els mouria d'aquesta terra. I no els mogueren. I ens llegaren llengua, cultura, i monuments admirats arreu del món. Per tant, ara no hauria de fer falta la propaganda per recuperar la Seu. Només un esforç econòmic compartit, sempre molt inferior al dels que carregaren pedres de marès sobre les seves espatles perquè volien ser mallorquins.