cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

Un deu per al Dr. Valverde. Bé: un nou

Sr Director: Li remet carta en contestació a l'escrita ahir pel Sr. Àngel Serra i Costa al voltant de l'article Sprechen sie Deutsch del passat 25 d'agost, perquè, si ho considera oportú, la inclogui en la publicació que vostè dirigeix.

Li ha faltat no res per aconseguir un article perfecte. Ho seria si ningú l'hagués interpretat de la manera que ho féu el Sr. Àngel Serra i Costa.

Al meu entendre, el Dr. Valverde va il·lustrar brillantment una situació i sentiment força estès entre els mallorquins, i que —amb altres actors, escenaris i guions— també jo he sofert. I també amics meus, i familiars meus, i coneguts de prop, i coneguts d'enfora.

Vostè dubta de les paraules que relata el Dr. Valverde. Doncs jo NO. Però, a veure si es creu aquesta: Un turista alemany a les rodalies de la Seu, ben vestit, ben pentinat i no sé si amb molts doblers, em va demanar no sé què. Com que no conec el seu idioma, però amb afany d'ajudar-lo i suposant que ell també hauria estudiat l'anglès al seu país, em vaig oferir per contestar la seva pregunta, tot abans demanant-li si entenia aquest idioma. Idò tant si l'entenia com no, em va insultar, almenys gestualment —llenguatge universal—, pel fet que jo no li parlava la seva llengua. Insistesc: el turista era ell. L'escenari era la catedral de Palma.

Per tant no em parli vostè que els alemanys o els francesos són més o menys tolerants que nosaltres en qüestions de llengua o altres. En tot cas digui'm que la seva experiència sobre això ha estat positiva o negativa. Digui'm també que no li preocupa la integració dels moltíssims estrangers que estableixen aquí la seva segona o primera residència.

És la seva opinió i visió dels fets. Ara bé, deixi'm que em posi de la part del Dr. Valverde, qui l'únic que va fer és denunciar la seva experiència, molt semblant a la meva, i alhora manifestar la seva preocupació per una situació d'autèntic assentament estranger que, atesa la seva magnitud, genera la formació de grups més o menys grans de comunitats que viuen al marge i d'esquenes a la vida dels d'aquí.

Cal remarcar que aquesta afirmació no és extensible a tota la població estrangera que ens compra el territori, però cal preocupar-se per un fet que, com que actualment ja no és aïllat, pot representar un greu problema per a tots nosaltres.

No val analitzar frase a frase l'article del Dr. Valverde. Cal entendre'n el missatge. Cal entendre que, a partir d'una experiència negativa hom encén un llumet, i a la que fa deu o cent o mil, depèn dels casos, hom en treu unes conclusions. I també cal entendre que en tota generalització s'hi inclou injustament una excepció. Això mateix: una excepció. Cal entendre que els alemanys estan canviant coses. Cal entendre que, com que són molts, no NECESSITEN integrar-se. No NECESSITEN conèixer la nostra llengua. Com que les finques són seves, no NECESSITEN que els deixin pas per anar d'excursió. Com que tenen doblers i (un altre cop) són molts, no NECESSITEN anar a una escola de les nostres.

Ja m'agradaria que fos d'una altra manera...
Dels estrangers-bòtil-de-cervesa i similars veig que n'estam d'acord tos tres.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris