algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

Dues dones

A la taula de feina tenc un paper on figuren apuntats el nom de dues dones, de la vida política, que m'han desconcertat força. Vull dir que no consider la seva actuació gens ni mica coherent. Una d'elles és Catalina Cirer. La delegada del Govern ha estat un dels èxits d'imatge més espectaculars del conservadorisme mallorquí. És jove, prové de la classe mitjana, i és tan alegre que per a ella qualsevol dia és festa major. Fins que s'instal·là a l'antiga seu del Govern Civil, aquell edifici era sinistre. Els despatxos havien estat ocupats per gent amb molt poc cervell i gens ni mica d'ànima, de manera que Aznar únicament podia fer dues coses: o enderrocar-lo i escampar-ne la pols, o instal·lar allí Catalina Cirer perquè impregnàs d'humanitat sales i cel·les. Contràriament, però, a la impressió que es pot desprendre d'aquestes paraules, és, Catalina, una dona de caràcter, una caputxeta vermella a la qual no mosseguen els llops. D'altra banda, té molt clara la qüestió idiomàtica i és una defensora aferrissada de les tradicions mallorquines, encara que, a vegades, es deixi dur per un folklorisme festiu i amable. Curiosament, aquesta dona nostrada s'ha posat al servei del canyellisme, cosa del tot incomprensible des del punt de vista humà, i políticament incorrecta. Parlem clar: identificar-se amb Gabriel Cañellas significa apostar a les curses per un cavall coix. Per afegitó, Cañellas és una amenaça per a aquells valors culturals que la delegada del govern afirma defensar. Què fa Catalina Cirer donant suport a un gonella, a un devorador del sòl? Potser ni ella mateixa s'ho explica. En qualsevol cas les raons que pugui adduir no respondran a cap raonament mínimament creïble. Li ha pesat més el cor que el cap? Ha estat seduïda i abandonada? No ho sé. En canvi estic convençut que la seva credibilitat política ha patit força. L'altre nom femení que em crida l'atenció és el de Joana Maria Petrus, integrada des de fa dos dies a l'organigrama del govern Antich. La senyora Petrus és una geògrafa amb un historial acadèmic força brillant. És professora de la UIB, i s'ha especialitzat en l'estudi de la geografia del transport i de la industrialització, de manera que és coautora de Geografía de Redes y Sistemas de Transporte i té cosa a veure amb la coordinació de Del taller a la fàbrica. El procés d'industrialització a Mallorca. A més a més ha participat en diverses publicacions, cap d'elles relacionada amb l'esport. En canvi, ha acceptat el nomenament de Directora General d'Esports, i d'ençà que ha començat la temporada futbolística és un dels alts càrrecs que es disputen, a colzades, una localitat a la llotja de Son Moix. Aquests dies passats, Diari de Balears ha publicat una fotografia a la qual apareix la senyora Petrus en el moment d'adreçar unes paraules als participants en un torneig de petanca. La imatge, per absurda, és demolidora. Heus ací, per tant, el motiu del meu desconcert. Ja sé que la figurera mata qualsevol. Però, així i tot, ja em direu quina planta fa la doctora Petrus, si deixa d'impartir una classe per a acudir a donar la sortida a una carrera de joies? Amb el cor a la mà, ni ella mateixa podria justificar-ho.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris