muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

La calor que ens arriba

El tema més tractat aquesta darrera setmana a qualsevol tertúlia de café o conversa amb els veïnats ha estat el de la insuportable ona de calor que hem hagut de patir.

Ja ve de vell que el temps és un recurs del qual ens podem servir per relacionar-nos amb la gent i, encara avui, és un dels més utilitzats.
Però, malgrat que la calor hagi estat, i sigui, la reina dels intercanvis orals entre la majoria de ciutadans i ciutadanes d'aquest país, encara no ha entrat al Parlament com a tema de debat. No s'han plantejat els nostres polítics si poden fer quelcom per evitar l'acalorament col·lectiu, o almanco per apaivagar-lo una mica?

A mi m'agradaria suggerir-los una idea per a un projecte de llei que crec més necessari i que podria servir per combatre algunes ones de calor puntual molt embafoses.

De tots és sabut que com més pugen les temperatures, més augmenta el consum d'energia elèctrica, a causa de la feina a escarada dels aparells d'aire condicionat. Però el que potser no tothom ha cavil·lat és que com més funcionen els aires condicionats, més calor fa. I això bàsicament per tres motius.

Aquests aparells injecten aire fresc a les habitacions dins les quals actuen i n'extreuen l'aire calent. Aquest procés consumeix energia. I com que els aparelles no tenen un rendiment del cent per cent, una part del consum és desprèn de forma de calor, que fa augmentar, malgrat que sigui de manera impercentile, la temperatura, normalment de l'exterior.

La central tèrmica que produeix l'electricitat que fa possible el funcionament de l'aparell tampoc no té un rendiment del cent per cent, per la qual cosa, també una part de l'eneria que prové de la reacció tèrmica és amollada a l'exterior en forma de calor.

Finalment, l'aire calent que expulsa cap a defora el sistema d'aire condicionat també encalenteix l'ambient.
La meva conclusió és que es tracta de la utilització d'un bé privat, que produeix benestar només als que en gaudeixen i provoca un mal col·lectiu. La majoria dels àmbits en què es dóna aquest fet solen haver estat al punt de mira de les administracions públiques, que tenen l'obligació de vetllar pels interessos generals. Un dels darrers camps que han estat legislats ha estat el de la ubicació de les antenes parabòliques, que ja no es pot fer a qualsevol lloc.

Tal vegada, dels tres impactes sobre el medi que he descrit als paràgrafs anteriors, el més molest i perceptible sigui el tercer. A qui no li ha succeït una vegada i una altra caminar tranquil·lament sota una calor ja mala de sofrir quan, de cop i volta, passa per davant una oficina, casa particular o comerç que li envia directament a la cara, les cames o qualsevol altra part del cos l'horrible aire calent que ells no volen i per això envien a l'exterior? I això si no dus mala sort i te'n trobes una partida un darrere l'altre, cosa que succeeix cada vegada més sovint, especialment a determinades zones, per la gran proliferació d'aquests aparells.

No caldria, em deman, una llei que obligàs els propietaris d'aire condicionat a tirar l'aire calent dins ca seva mateix? Un pati, un montpeller, el terrat, o fins i tot una habitació buida podrien servir perfectament. D'aquesta manera se'ls obligaria a responsabilitzar-se dels efectes perversos dels seus gaudis i s'acabarien els atacs calorífics als que circulen a peu.

Senyors polítics pensau-hi. Els vianants us ho agrairan.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris