algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
18°

Dimarts, després de la derrota

La inesperada eliminació del Mallorca de la lliga de campions va caure molt malament a tothom. A l'acabament del partit, la directiva es va reunir a les oficines del club per a avaluar les pèrdues. Paral·lelament, també, es reunien els patrons més rellevants de l'hoteleria a un hotel de cinc estrelles. Es feren servir el sopar i perllongaren la tertúlia fins a la matinada. «El dia d'avui "comentà Gabriel Barceló" hauria d'ésser declarat dia de dol regional». Obrí els braços en forma de creu, Miquel Fluxà. Exclamà: «Eliminats, quina desgràcia!». Li donà la raó, Lluís Riu. «Jo la qualificaria d'hecatombe "va dir. Ara, si volem promoció exterior de Mallorca ens haurem d'escurar les butxaques». Ho va negar Gabriel Escarrer, amb un vigorós moviment de cap. «Ca, barret! "exclamà" I als turcs que no els dóna una mà tothom?». Hi va estar d'acord Gabriel Barceló. «És cert "remarcà. Les hecatombes requereixen de la solidaritat social». I Fluxà apuntà la solució: «Ja que el Mallorca ens ha fallat, trob que el govern ha d'escaldar mil milions en publicitat de Mallorca». En aquells moments els servien una palangana de marisc, que acompanyat amb les ampolles que faci falta de Laurent Perrier, cau d'allò més bé a la matinada. «Sigui com sigui "sentencià Fluxà, en to pessimista" haurem d'aplicar una política restrictiva de despeses». Se'l mirà Barceló. «A partir de demà suprimiré la fruita a les menjades del meu personal». Rosegaven sense parlar, i el renou de les closques de llagosta, al trencar-se, sonava tràgic. «Tota la promoció turística d'un hivern en orri per un penalti!», va dir, entre sospirs, Riu. De sobte, Gabriel Barceló pegà un cop sobre la taula. Va exclamar: «Mai no m'ha agradat n'Asensio!». Aleshores la tertúlia va animar-se. «És un pesseter "va admetre Fluxà. En lloc de retenir Dani i fitxar quatre homes de prestigi, se'n va a l'Argentina a arreplegar moixó». Va dibuixar un somriure dolgut, Escarrer. «A més a més "va dir" no estima Mallorca». Demanà: «Que té qualque parent mallorquí?». Va dir que sí, Barceló. «Diuen "va informar els altres" que un cunyat del seu padrí va estar de carrabiner a Felanitx». Va irritar-se, Escarrer. «Idò ja ho veis "va dir, descabdellant-se" ni té la vergonya de fer qualque cosa positiva per la terra dels seus vells». Arribats a aquest punt, Riu va procurar reconduir la conversa. «Convé que demà mateix concertem una cita amb Celestí Alomar. Si no ho fa el Mallorca, qualcú ens ha de pagar la propaganda a l'exterior». Va estar-hi d'acord, Fluxà. «És clar "afegí. Una indústria turística competitiva és cosa de tots». Escarrer demanà la paraula. «Senyors "els va dir, en to solemne" el gol del Molde ens obliga a resituar-nos davant la societat». Va beure un glop llarg de whisky. S'explicà: «Em sembla que estam obligats a adreçar un comunicat a l'opinió pública». Tots hi estigueren d'acord, no en va és obligació de l'empresariat deixar sentir la seva veu en els moments de més desconcert col·lectiu. Sortia el sol quan acabaven l'elaboració d'un escrit que contenia els punts següents: «A) Fer pública censura de la gestió del senyor Antonio Asensio i posar en entredit el seu mallorquinisme i el seu amor per Mallorca. B) Fer palès el disgust de les patronals hoteleres per l'eliminació del Mallorca de la lliga de campions i recordar als mallorquins les múltiples pèrdues que això suposa per a l'hoteleria, ja que deixarà de publicitar-se el nom de Mallorca a les principals capitals europees. C) Instar el senyor Asensio a fer un equip competitiu i recordar-li, així mateix, que la seva frivolitat en la confecció del planter de jugadors reporta un greu perjudici a l'hoteleria, que és la primera indústria de Mallorca. D) Animar els seguidors del Mallorca que acudiran a Son Moix el proper diumenge, a fer saber, amb una mocadorada a la llotja presidencial, el seu disgust per les raons exposades en els altres punts i que són conseqüència de l'eliminació de l'equip de la lliga de campions. E) Comprometre el senyor Celestí Alomar a fer-se càrrec de les despeses que suposa una promoció exterior del nom de Mallorca, tan o més efectiva que la que hauria suposat la participació del Mallorca a la lliga de campions esmentada. F) Recordar al senyor Asensio que amb els noms del Mallorca i de Mallorca no s'hi juga i que, donades les seves arrels mallorquines per via del cos de carrabiners, té l'obligació d'estimar Mallorca com l'estimen els seus fills». Escrit el document i signat per tots els presents, decidiren clavar-se el darrer whisky. El senyor Asensio feia temps que dormia amb l'ajut d'un parell d'aspirines.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris