cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

35 decisius

Un dels efectes col·laterals de la coneguda Declaració de Barcelona ha estat posar de manifest que les orces polítiques de nacions sense estat poden i han d'anar juntes en la seva política espanyola. Durant molts d'anys els nacionalistes catalans i bascs han viscut d'esquenes, gairebé no s'han mirat de cara i cadascú ha tirat per allà on ha trobat convenient. Vet aquí però, que convergents i penebistes s'adonen amb interès del reviscolament del nacionalisme gallec i observen amb atenció la potència dels canaris. És a dir, es comencen a fer números. Si Convergència i Unió pot marcar entre 16 i 18 diputats, el Partit Nacionalista Basc més Euskal Arkartasuna entre 6 i 8, El Bloc Nacionalista Gallec entre 4 i 6, Coalició Canària entre 4 i 5, i un parell més que poden venir del nacionalisme balear o valencià o del regionalisme aragonès o andalús. Resulta que les properes eleccions generals podrien veure comparèixer un grup coordinat d'uns 35 diputats nacionalistes sense estat que farien gairebé impossible que cap del dos grans partit estatals pogués gaudir d'una majoria absoluta. Grup que coincideix a fer una lectura del procés autonòmic en clau plurinacional, i que òbviament no considera l'esmentat procés tancat com pretén fer el PP, sinó encara per aprofundir i millorar. Aconseguir que la política espanyola pivoti al voltant de les reivindicacions de més autogovern, més competències, més respecte a la diversitat i un nou finançament autonòmic més equitatiu i més just resulten ser temes que ens han d'engrescar profundament. Per les Illes Balears ser entre els elegits o romandre en el cul de sac és una qüestió de primera importància. Podem ser capdavanters o simples bevedors de cafè. Podem controlar el nou context polític o simplement rebre les conseqüències que se'n deriven per a les comunitats de tercera. No perquè siguem, percentualment, la nacionalitat o regió que més aporta i manco rep en drenatge fiscal aconseguirem els doblers necessaris per als nostres nous o vells hospitals, per a les nostres escoles, per a les classes socials més desafavorides, per a la protecció del nostre medi natural. Això depèn de ser decisius, de ser forts a Balears i claus a Madrid, en definitiva, de formar part dels 35 decisius, del grup de diputats que triaran un president del govern en funció de les necessitats dels respectius territoris i en funció d'un concepte més ampli dedescentralització política. El nacionalisme balear s'ha convertit en peça imprescindible per governar la nostra comunitat, per formar majories al nostre Parlament nacional, que és el situat a Palma i no a Madrid. Arali toca fer una passa més, ara toca guanyar una veu pròpia al Parlament estatal, ara toca tenir a la fi algú que no estigui supeditat a cap altre interès que no sigui el dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país (les Balears), algú comandat per Palma i no per la seu madrilenya del respectiu partit centralista-sucursalista. En aquesta nova etapa iniciada el 13 de juny, les eleccions que en principi se celebraran el 2 d'abril del 2000 poden marcar un enfortiment del projecte balearista. La coalició entre les forces nacionalistes d'aquestes Illes és un imperatiu estratègic, a més de ser un signe d'amor al país, i un imperatiu per tant, de la seva defensa i el seu progrés. El partidisme mal entès i la covardia no haurien de frustar una de les condicions que si complin ens pot dur a pujar de divisió i a començar a ser un país que sap el que vol i que ho sap exigir allà on faci falta. La fruita és madura, la conjuntura ens ho demana, és hora de posar fil a l'agulla i bastir una candidatura pròpia i engrescadora per situar un balear entre els 35 decisius. Altrament arrossegarem una assignatura pendent quatre anys més, i això seria impropi de persones que diuen estimar el país i que diuen voler el millor per a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. El futur col·lectiu és en joc, ara toca demostrar-ho.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris