algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
16°

Sprechen Sie Deutsch?

Un diari dominical alemany acaba de fer públics els resultats d'un experiment que ha servit per provar, entre altres coses, que la tolerància i permissivitat que tenim per aquestes contrades respecte de les actituds i comportaments habituals en alguns grups de visitants alemanys, ultrapassen amb escreix les que els mateixos alemanys tenen respecte dels turistes espanyols que mostrin comportaments i actituds similars a Alemanya. L'experiment va ser ben simple: el periodista autor del reportatge va llogar una parella d'espanyols que estiguessin disposats a fer de guiris autèntics, amb tots els ets i uts, per indrets turístics alemanys i va observar les reaccions que provocaven en els indígenes. Així, per exemple, els van fer anar a la catedral de Colònia vestits amb calçons curts i una camiseta esportiva; a aquesta vestimenta varen afegir una garrafa de sangria per visitar un centre comercial i també varen anar a una platja carregats amb un aparell de música que feien sonar a les totes i fineses consemblants. El resultat va ser tan simple com contundent: els varen expulsar de la catedral; no els varen deixar entrar en el centre comercial i va faltar poc perquè els omplissin la cara de mans a la platja quan, de forma provocativa, es varen negar a baixar el volum de la música.

Els resultats d'aquest experiment mostren el que ja sabíem des de temps enrere sobre l'impresentable que arriba a ser el comportament d'aquest personal. A més, i això és força més delicat, ens mostren a nosaltres mateixos com uns pobres d'esperit incapaços d'exigir, per activa i per passiva, individualment i col·lectiva, un comportament respectuós d'aquests energúmens, incapacitat que ens col·loca, àdhuc des del seu punt de vista, molt per davall de la seva, ja de per si baixa, alçada moral i intel·ectual. I tot això sense tenir en compte un aspecte fonamental que no ha estat tractat per l'experiment. Estic parlant, és clar, dels comportaments lingüístics. No em puc fer una idea, ni aproximada, del que hauria pogut passar si els dos guiris simulats haguessin mostrat una actitud agressiva contra el fet que els seus veïns, de la platja o de l'hotel, fessin servir la llengua alemanya com a vehicle de comunicació habitual. Si per la música varen fer a prop a ventar"los, per una cosa com ara la llengua els haurien ventat de bon de veres i més i tot. I, mirin per on, molts de nosaltres ens veim enfrontats amb agressions d'aquesta gruixa cada dia. Les limitacions que la cortesia, l'educació i la tolerància imposen ja fa molta d'estona que estan ultrapassades, sobretot pel que fa al comportament d'alguns d'aquests visitants que s'han convertit en residents.

Arribats aquí, per ventura algú em pot recriminar que això d'exigir que els estrangers que viuen per aquí "alemanys i no alemanys" parlin o entenguin el català és, més que fanatisme, pura i simple boixor, però si repassen el que duen llegit veuran que, subtilment, no he dit quin respecte lingüístic estic reivindicant, si relatiu al català o al castellà o a les dues. Per una vegada mai i sense que serveixi de precedent, m'és ben igual, tanmateix és evident que si es tractàs només del català no parlaria només d'alemanys. D'altra banda, és clar que ja fa estona que s'han fet més que visibles, justament a través de comportaments lingüístics en algunes empreses de serveis, formes d'un colonialisme salvatge que massacren per un igual el català i el castellà. És esborronador veure i saber que està prohibit etiquetar els aliments només en català, però és norma el que algunes immobiliàries només anunciïn els seus productes en alemany i que ningú no hi faci res.

Aquestes actituds s'estenen molt més del que ens puguem arribar a imaginar. El fet és que fa alguns dies em vaig veure obligat a telefonar "devers les dues de la matinada" a un hotel de l'Arenal per deixar un missatge important i urgent per un dels seus clients. Ja es poden imaginar la sorpresa que em vaig dur quan la veu de l'altre costat del telèfon em va exigir que parlés en alemany, que era l'única llengua que coneixia. Vaig insistir, sorprès i enfadat, sobre el fet que jo parlava català, castellà, anglès i francès i, sobretot, que era a la meva terra. Després d'uns quants «Sprechen Sie Deutsch» infructuosos més, es veu que varen arribar uns clients, un dels quals parlava un anglès més que macarrònic, amb qui em vaig poder entendre d'aquella manera. Al capdavall, tot i que el meu amic i client de l'hotel es va quedar sense el missatge, vàrem poder arreglar el seu problema. Però s'imaginen què hauria pogut passar si la meva telefonada hagués estat motivada per una urgència que posés en perill la integritat física dels hostes de l'hotel? O és que, a més, haurem d'aprendre tots l'alemany per a la seva seguretat? Qui ha de tenir cura d'això? Cal tenir present que, en cas de desgràcia, serem tots els que pagarem per què algú no ha tengut esment que en els hotels, encara que siguin d'alemanys, hi ha d'haver a tota hora, algú que pugui interactuar ràpidament amb el seu entorn més immediat en cas d'emergència (Bombers, Policia ...) Jo ho tenc cada dia més clar, quan he d'anar a Alemanya, m'espavil tot el que puc i més; però per aquí, quan escolt el fatídic «Sprechen Sie Deutsch», sense pensar"hi contest de forma automàtica i contundent «Nein!» Ho faig per la seva seguretat. I per la meva.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris