lluvia ligera
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

El sí dels empresaris

Els empresaris més importants de l'hoteleria són sensibles a l'opinió pública, i el fet que la seva postura en contra de l'aprovació de l'ecotaxa provocàs comentaris molt desfavorables, els ha fet reflexionar. Fins i tot s'han mostrat disposats a variar els seus plantejaments inicials, de manera que Gabriel Barceló, Gabriel Escarrer, Miquel Fluxà i Lluís Riu, decidiren tancar l'acord amb Celestí Alomar. La reunió va tenir lloc a l'entorn d'una taula de Can Maganet, ahir de matí.

En el moment d'arribar el conseller de Turisme, el cambrer acabava de posar, damunt la taula, cinc tassons. «Qui paga el soll?», demanà aquest, sense amollar la botella de gasosa que li havien sol·licitat. Butxaquejaren els empresaris importants.

«I sant Celestí que no és ara?», inquirí Gabriel Barceló. «Pagaré jo "va dir el conseller de Turisme, resignat a fer el paper de Palau". Celebrarem el meu nomenament». Aleshores el cambrer omplí els tassons i els empresaris importants es clavaren la seva respectiva tassonada d'un glop. Animats per la beguda, Barceló encetà la conversa. «Endavant amb l'ecotaxa!», va exclamar, adreçant"se al conseller. Parpellejà, aquest. «Què voleu dir...?», va demanar, cautelós. «Que li donam el vistiplau», va confirmar Miquel Fluxà. «Amb matisos», afegí Gabriel Escarrer. Anava a sol·licitar una altra gasosa a mà alçada, el conseller, i com que ja havia iniciat el moviment, optà per gratar"se el clatell. «Quins són aquests matisos?», va demanar. Cap dels empresaris importants no agafava la paraula.

Qualcun siulava, qualcun mirava passar la gent. «Conseller "va demanar Lluís Riu a Alomar", i que no podríem demanar un parell de bessons?». Va estar a punt de dir que sí, el conseller, perquè és evident que sent una debilitat innegable pels capricis de la dreta, però optà per fer"se l'home dur. «Cal demostrar a la dreta històrica que des de la Revolució Francesa el poder és a mans de la burgesia», va pensar sense gaire convenciment. De tota manera, els empresaris importants comprengueren que el destí els ha posat en la tessitura feixuga de dialogar amb el poble, i decidiren no perdre més temps en xerrameca. «Anem per feina», va dir Gabriel Barceló. Va tossir cerimoniosament, Gabriel Escarrer, tot donant a entendre que aquella tossina era el preàmbul d'una gran notícia. Va dir: «Hem pensat que l'ecotaxa hauria d'invertir"se en la millora de les instal·lacions hoteleres». Li va prendre la paraula, Fluxà, que va reforçar la proposta amb exemples concrets. «Jo ara tenc dos hotels que estan més en runes que s'hostal d'en Blanquet» "va explicar amb vehemència. «Tots en tenim en aquestes condicions "va dir Gabriel Barceló.

Qui més qui menys de nosaltres estima Mallorca i no volem tocar ni una pedra.
Abans d'enderrocar una paret ens ho pensam cent vegades!». «A més a més "va intervenir Lluís Riu", sempre hi ha coses per millorar. Eh que si ens repartim els calés de l'ecotaxa "va proposar als altres" ens comprometem a passar diàriament la granera pels vestíbuls?». «I a donar colomí torrat un pic per setmana!», exclamà Miquel Fluxà. «Joan Fageda ja m'ha donat permís per caçar els de la Plaça Espanya» "explicà Gabriel Escarrer. I afegí, adreçant"se al conseller: «La diferència entre esquerra i dreta rau en la voluntat de col·laboració amb l'empresariat d'aquesta, davant el desinterès d'aquella». Va sospirar Celestí. «Esto son molinos, amigo Sancho», va mussitar mentre pensava en Joan Casals, l'empresari de Menorca que accepta l'ecotaxa tal com agrada a na Margalideta Rosselló. «I si vos donam l'ecotaxa, vosaltres què ens donau a canvi?», va demanar Celestí. Es miraren, desconcertats, els quatre empresaris importants. «I que no n'hi ha prou si donam feina a mig Mallorca?», va demanar Barceló. Va callar el conseller.

Guardaren silenci els empresaris importants. «No sé si convindria deixar reposar el projecte», va suggerir Alomar. «De cap manera "va exclamar Barceló" endavant amb l'ecotaxa!». «I tant! "va prosseguir Lluís Riu" Sols faltaria que el poble ens culpàs d'haver"la ensorrada». A continuació, els quatre empresaris importants parlaren de la compensació que consideren que han de rebre pel fet d'haver acceptat l'ecotaxa sense provocar cap tensió social. «Jo trob "va proposà Riu" que podríem ésser anomenats Doctors Honoris Causa de l'UIB». «No val "protestà Escarrer". Jo ja ho som». Se sentiren molests els altres. «Que per ventura no tenim tant de dret com tu a ésser"ho...?», li demanà Barceló. I certament és així, perquè els quatre formen part de la història de la nostra terra, concretament tenen cosa a veure amb la balearització. Encara que fos de mala gana, Escarrer va haver d'admetre els mèrits dels altres empresaris. «D'acord "va dir". Però si a vosaltres vos concedeixen aquest honor, a mi què em donen?». «Poden donar"te una ensaïmada amb tallades», va apuntar Miquel Fluxà. I com que el president de Sol Melià no va contestar, els altres interpretaren que acceptava la compensació. Tan contents estaven pel principi d'acord amb la Conselleria, que Barceló va prometre als altres que quan les seves figueres facin moniatos els en regalarà un sac. D'altra banda, Alomar ha emmudit. I si algú li demana per l'ecotaxa, fa com la divina Sarah Bernhardt: es tapa la boca amb un mocador de seda i dissimula un sanglot.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris