cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
15°

Reflexions d'estiu

El fet d'estar dins un món obert fa que la definició ideològica sigui més complexa que la simple participació activa dins un organigrama polític, cada temps posa els seus estris al servei dels ciutadans i resulta molt difícil l'encasellament sense caure en la fília o la fòbia per altres opcions ideològiques. El pensament filosòfic em du a creure que l'estructuració i vertebració d'un país no passa necessàriament per la uniformitat ideològica o cultural i sí pel compromís i diàleg entre les diferents sensibilitats obertes, que ens duran a les cotes de modernitat que el país necessita. Entrar en falses polèmiques duu a perdre el temps i ens hem de centrar en el treball d'aportació d'idees, en la terminologia anglosaxona brainstorming, que fa que el resultat final sigui el millor.

Temps de canvi o temps de continuïtat, la dificultat de la diferenciació fa que moltes vegades, el que un vol fer, es vegi mediatitzat per la distància entre el que decideix i el grup al qual va destinada la decisió, i així es fa molt difícil que l'optimització de resultats i objectius es pugui dur a terme. Hem vist que les crítiques ja han sorgit i que les reaccions viscerals estan començant a ser de forma larvada la llavor que serà fruit diari del treball parlamentari i periodístic. La serenor necessària i el fet de poder auturar-se per fer l'exercici imprescindible de reflexió duen quasi a punts de bogeria que fan que la gent acabi combregant amb rodes de molí. Els capvespres de l'estiu, amb un pa amb oli i unes olives trencades, fan que el grup d'amics reflexioni sobre tot el que ha passat i l'entorn bucòlic ens duu a l'enyorança d'un temps en què érem més joves.

No és possible veure la diferència perquè tot just acaben de començar i no tenen ni el pa i la sal del viatger, se'ls nega el dret d'equivocar-se o se'ls lloa en els errors, la destrucció per la destrucció. Les polítiques s'han de fer envers els ciutadans i no amb una endogàmia que solament duu a l'autocomplaença i acaba per conduir al fracàs. El retorn de certes polítiques fa que la suor freda corri pels interlocutors que certament són crítics i no entenen com el centredreta d'aquest país es comporta com un eixam d'abelles piconàries. Tot sembla que l'únic que els importa és mantenir la seva cadira sense preocupar-se de renovar el missatge i els missatgers, ja que han creat una casta de professionals de la política massa joves que són sensibles de fer el que faci falta per mantenir el seu poder adquisitiu.

Tot això i més en una nit d'estiu en què, de l'ecologia a l'educació passant pel turisme, tot es cultura, vàrem deduir que el transversalisme de Maragall era una idea de futur, ja que les relacions interdisciplinàries i la imbricació d'unes dins les altres fan que s'hagin d'adoptar solucions de caire global. La qüestió és molt senzilla, i els vells amics tornàvem a pensar el mateix, la imaginació és el que importa i quan es duu més de dos cicles polítics dins l'Administració, aquesta es veu esvaïda pel pas del temps i se substitueix per la rutina.

Acabàrem el sopar i eren les quatre de la matinada, la conclusió final la va posar sobre la taula l'amo de la casa.., temps era temps al·lots, va dir i ens va acomiadar amb un clàssic... carpe diem.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris